Sense títol

-Què es la vida? Sofriment? Cavil·lacions?
Desengany, Fúria, Traïció?
Què es la vida? Una imatge?
Un malson? Un bufit?
Per què vivim? Esperança?
Ideals que mai es compliran?
Per què morim? Casualitat?
Finitat? Despertar?
Per què no morir?
-Perquè estimem.
-Què t'estimes?
-La olor de la rosada,
Els colors de la música,
El gust de l'aurora,
Els sons de tardor,
La visió de la dona estimada,
La tardor en els seus ulls esglaiats, la música dels seus xiuxiuejos,
El gust que deixa a l'aire quan, evitant-me, m'esquiva,
els seus moviments fugitius...
Tot i que cap de aquestos no tornaré a veure,
mai més
Açò es el que continua en mi:
Esperança en ma memòria
Al cap he arribat ja i n'he viscut mancança
d'amor.
Jo no me'n vull morir, vull estar amb tu
Una estona
Una vegada en ma vida,
És prou.
-Tens raó en açò que dius,
Gaudeix del teu anhelat instant
abans que en cendra es convertisca
l'última part de ta maleïda ànima,
car, fallits ambdós, no hi haurà repòs,
car no hi ha Déu, ni autoritat.
Malgastares la vida en estúpides creences
quan tot s'hi val, matar pogueres.
Gaudeix, car el no-res arriba, el gran fred.
(I dit això, els estimats es fongueren en un abraç, i junts, moriren).