La son

Un relat de: Orfeu

La son...

Món estimat per tothom
el suficientment somniador com per a somniar
una realitat no obstant irreal.

La son...

Recreació falsa del que
en veritat no som
Fugida involuntària d'un món que
no ens atrevim a canviar

La son...
ara ondes de lluminositat
capaces d'enlluernar al mateix Déu,
ara pou de tenebra i fosca obscuritat
on els sentits es perden i la ment divaga.

La son, tant poc útil,
tan poc real,
tan fora de la mateixa vida,
i no obstant, universalment
tan apreciada...

Comentaris

  • Ningú...[Ofensiu]
    annah | 06-12-2009 | Valoració: 10

    ho hagués podut definir millor!

    La son! La nostra aliada per somiar i deixar volar la imaginació del nostre subconscient!

    Una abraçada!

    Anna

  • F. Escandell | 06-12-2009 | Valoració: 10

    "Recreació falsa del que
    en veritat no som
    Fugida involuntària d'un món que
    no ens atrevim a canviar"

    I què fariem sense la son i els somnis?

    Una besada!

l´Autor

Orfeu

9 Relats

15 Comentaris

9127 Lectures

Valoració de l'autor: 9.60

Biografia:
Nasc en València, cresc en València i visc en València; què més es pot desitjar?

Va, i ara la versió bona: Nasc en València al 1992; estic a punt de treure'm el graduat escolar (a data de 2009) i m'estime molt la llengua Catalana-Valenciana-Balear-etc etc etc.

Algun cop he guanyat algun petit premi sense importància, així doncs cosidere que tinc un nivell de redacció acceptable.

Últimament no sé per què però m'està donant per escriure poesia, un génere que no m'havia cridat mai l'atenció; xe, que m'estaré fent romàntic?