Cercador
sense cap pas
Un relat de: llu6na6- Compartir:
Pel carrer. Poca gent. Amb pas decidit,
altiva, la solitud passeja i mostra,
temptadora, cuixa i maluc. - i daga -
Pintades de silenci mans i ungles.
Perplex, el dia, puja a l'autobús
i s'esmuny carrer enllà, dia enllà. - També,
per la tristor de tants, s'esmuny el somrís-.
I embolcallada en filagarses d'estiu
entre rodes i parracs de temps, paraules
i carícies adormides, la tardor
fa cantonades obscena, mostrant
els pits recoberts de fulles i misteri.
I jo, sense cap pas, m'allunyo del jo
de mi, perduda entre percepcions.
Embriaga d'enyor.
Comentaris
-
Somni de realitat[Ofensiu]Nurithy | 01-05-2007
passejant en carrers de diàries nostàlgies...
-
melassa[Ofensiu]Aqueixa de Justsuquines | 01-12-2006
mel d'abelles
-
m'encanta el grafisme[Ofensiu]blaumar | 18-09-2005
de la solitud marcan el domini del carrer, mentre el dia se'ns va.
m'agrada el somni superior a la realitat, ola reaitat ombre dels somnis. felicitats -
***[Ofensiu]Llibre | 18-09-2005
Ara per ara, només dir-te que m'ha encisat.
Potser quan l'hagi paït una mica, quan hagi fet meves les teves paraules, els teus versos, potser aleshores et sabré dir alguna altra cosa.
De moment, només: gràcies per aquest poema.
LLIBRE -
Una percepció...[Ofensiu]ROSASP | 17-09-2005
molt especial i íntima de la tardor. Amb la contemplació de la mutació de l'esguard de la gent que es mimetitza entre el paisatge.
És temps de melangia, de mirades molt profundes, de remors que sonen al cruixir gairebé humà de les fulles seques.
M'agrada aquesta barreja de sentiments, emocions, estat d'ànim, recerques noves i batec endormiscat ple de sospirs, al ritme dels canvis de la natura.
Petons i fins aviat!