Saturn

Un relat de: prudenci

En agafar la sorra entre les mans,
grá rera grá s'esgota l´existéncia.
Clepsidra lítica que esdevindrá gotims
d'eternitat, i gel que a poc a poc s'escola.
Sento el ten pas de vell que em ve darrera,
i algun antic, marcial, record d'ahir.
Pare no ets, que als teus nadons devores;
déu massa antic per rebre adoració.
Si el ten poder és tant com l´anell assenyala
i la fredor que dónes és tal que pot matar,
com escapar a l´encalc, ja cec de ta falçada ?
com oblidar els teus ulls de conques abismals ?
Sec enemic, que dos per ceptre dalla,
que en el decurs enfollidor del temps tens el ten tron,
será el ten propi fill qui et fagi afrenta
ápat de pedra que haurás de perbocar.
De ta ampolleta greu, forjant calze perenne,
en fará la invenció d'un temps sense final.
De ta dalla mortal en creará el més just ceptre,
del teu anell obscur, aliança de pau.
El teu ossam ressèc esdevindrá donzella,
la teva obscura pell será son mantell blau.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: