saps què passa si em mires i no em beses?

Molt bò aquest poema, m'agrada aquest joc de paraules, tenen un nosequè que el fan especial!! Molt ben aconseguit!!

Papallona

Com més el llegeixo més m'agrada.... Has trobat el punt precís, les paraules clares, el ritme que toca....
A vegades t'envejo (amb una enveja sana...).

a ell això? És un poema molt bonic on un cúmul de sensacions transporta al lector/a al desig inicial amorós entre una parella i és que
La imaginació té llibertat sota fiança

Molt aconseguit, Sílvia.

Jo sempre li dic la meu novio: però que mires?? que m'estas analitzant?? j aj aj noia l'has ben clavat!!

Aquest poema, ara sí el 4rt, l'he trobat per encís i senzill d'una especial, com en diria, musicalitat? No ho sé. M'ha agradat perquè és com un joc, és divertit i fresc.

per l'oportunitat de valorar

pensava que no l'havies publicat perquè encara no l'havia vist fins ara, i no ho entenia...jejeje
Bé, és curt, concís, juganer, fresc, divertit, no sé, que m'agrada molt, vaja!!
Una abraçada immensa!!!
AtzaVaRa

miro, beso, imagino, em perdo, em fonc, em moro.....?
llavors m'enterres per tonto = he cremat en un instant tota una eternitat de mirades, de petons i d'imaginacions...
i tu t'has estalviat la fiança...
deixant la broma i l'humor que no em vol deixar mai... un poema breu, enginyós, juganer... però s'hi adorm en el fons una pinzellada de filosofia humana i lliure...
aquesta vegada (estic acollonit amb teu poema) ni et miro ni et beso... només una abraçada inimaginable... ja ja