Sang de germans

Un relat de: joandemataro

Quatre, com la Senyera.
Quatre som els germans
de pare i mare murcians
que vingueren a les terres
dels Països Catalans.
Quatre som els germans,
que som i serem catalans…

El més gran que obrí el camí.
Venint d'una repressió,
amb pares desorientats,
poc a poc saltaren tanques
i aprengueren a ser lliures…
Ja no calia amagar-se del sexe,
dels ideals ni de parlar català.

El segon, aquest sóc jo,
a recer del germà gran
per sensible o insegur
de cor sa i familiar.

La tercera, la noieta,
intel.ligent i eixerida
segura de si mateixa
lluitadora i riallera.

El quart, el més petit,
que ens visità per sorpresa
i avui és la gran il.lusió
que li dóna llum al pare…
Com li donà a la mare
i a la resta de germans.

Quatre som , com la Senyera.
Quatre de sang murciana,
que som i serem catalans.

Comentaris

  • En família[Ofensiu]
    Unaquimera | 15-11-2010

    Després de llegir aquest poema teu, tinc l'agradable sensació de conèixer ( ni que sigui una miqueta i a distància! ) a la teva família:
    tant als teus pares i avantpassats murcians,
    com als teus germans ( el més gran "que obrí el camí", la noia "intel·ligent i eixerida, segura de si mateixa, lluitadora i riallera ", i el petit que us "visità per sorpresa" ),
    com a tu mateix i la teva estima envers la terra en què vius.

    Aquesta sensació també em fa sentir-te més proper, malgrat la distància física...

    T'envio una abraçada que val per quatre,
    Unaquimera

  • I tant ...[Ofensiu]
    umpah | 14-10-2010

    .. que ho sou i ho sereu companys !!!

    Som el que vivim, el que sentim, el que ens envolta ... en som part, en pertanyem i ens pertanyem mutuament.

    La terra, a més de per qui la treballa, també ha de ser per qui se l'estima i la teva poesia n'es una mostra.

    Gràcies amic.
    Un abraçada.

  • ...I torno...[Ofensiu]
    Anna Rispau | 10-10-2010 | Valoració: 10

    M'he oblidat de valorar-te, ja sé que no ens agrada però et mereixes un 10.
    petons a dojo.

  • MAGNÍFIC!!![Ofensiu]
    Anna Rispau | 10-10-2010

    Felicitats Joan per haver pogut escriure aquest poema tan sentit i meravellós.
    Està ple de coratge i de fermesa, d'il.lusió i de tendresa.
    Si tots els que vinguessis estimessin aquesta terra com ho feu vosaltres...com serien de diferents les coses...
    Això no treu el profund sentiment murcià, com deia Miquel Martí i Pol "qui perd els orígens, perd identitat".
    Vosaltres no heu perdut els orígens però lluiteu i estimeu la terra i el Poble català.

    Gràcies Joan, en aquest temps de crispació, el teu poema és una alenada d'aire fresc i encoratjador,

    Una fortíssima abraçada. Anna.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de joandemataro

joandemataro

424 Relats

2135 Comentaris

412228 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
EL MEU PERFIL AGAFA UNA NOVA IMATGE : LA PORTADA DEL MEU PRIMER LLIBRE EN SOLITARI.
SI ALGÚ EL VOLGUÉS TENIR A LES MANS ( senzill: un mail a jabellan@xtec.cat i en parlem )

i SI VOLEU SABER MÉS SOBRE EL LLIBRE : BLOG DEL MIRALL : " POEMES PER SOBREVIURE "

EM TROBAREU TAMBÉ A...

PORTAL BINIBOOK : EL FINAL NO TÉ RELAT I ALTRES...

LO CANTICH : SECCIÓ EROTISME

EL MEU BLOG : 2012 ESQUITXOS



Si algú em vol fer algun comentari de forma més PERSONAL la meva adreça SEMPRE ESTÀ OBERTA . És :
jabellan@xtec.cat

un petonet

© joan abellaneda i fernández


BIOGRAFIA:

Vaig néixer a Teià, com ja he explicat en un dels meus poemes, on vaig tenir una infantesa meravellosa, quan hi penso només que sento alegria i satisfacció, allà jugàvem als carrers, que eren de sorra, corríem entre les pinedes, les vinyes... Pujàvem als garrofers, als ametllers, a les figueres... Anàvem amb bicicleta per camins de muntanya... En fi, va ser tot un privilegi.

Després tot va anar cada vegada més ràpid: l'adolescència, l'institut, la universitat, les novietes, el casament, els fills, la feina... I aquí estem amb 40 i tants, espero que a meitat de la vida perquè vull gaudir de tantes coses...
Ara visc a Mataró, tinc una dóna que no em mereixo i un fill i una filla meravellosos... I, a part de la família, una pila d'amics que em fan sentir molt estimat.
Fa uns mesos vaig passar una davallada anímica important, bé ja us imagineu,per més que tenim la vida actual ens empeny molt i els que som més sensibles acabem patint i patint fins que el cos diu prou... Però ara ja estic molt millor, a més he aprofitat aquest temps per fer una cosa que feia molt tenia ganes de fer, que era escriure poemes o petits relats i vaig descobrir aquesta web... I la veritat. estic encantat i espero fer molts amics i amigues per aquí.
Espero ser digne de poder compartir els meus pensaments amb vosaltres i d'estar a l'alçada.

Si preferiu la meva biografia , molt més curta i en format poema, us convido a llegir-la: EL BELL VELER, que com ja podeu intuir. sóc jo...

De moment per a tots i totes que acabeu de llegir aquesta petita introducció us vull enviar
PETONASSOS A CABASSOS.
joan