Cercador
S'acaba el joc
Un relat de: miguel.fabra- Compartir:
Quan no sàpigues
si estimar-me
no m’estimes
vés-te'n.
Sentir
que les meues mans actuen per inèrcia
que segueixen passos ja lineats
que busquen sentir allò
real incomprès.
Sentir
que les teues mans encaixen amb l'amor
veraç que commina l'artefacte
sincer que acarona amb fe
i tenacitat.
Voler que s'acabe
per no ser l'amor pensat
als meus somnis,
i voler seguir
per la por de parlar amb
soledat.
si estimar-me
no m’estimes
vés-te'n.
Sentir
que les meues mans actuen per inèrcia
que segueixen passos ja lineats
que busquen sentir allò
real incomprès.
Sentir
que les teues mans encaixen amb l'amor
veraç que commina l'artefacte
sincer que acarona amb fe
i tenacitat.
Voler que s'acabe
per no ser l'amor pensat
als meus somnis,
i voler seguir
per la por de parlar amb
soledat.
Comentaris
-
estimar sense estimar[Ofensiu]Atlantis | 23-03-2025
per por a la soledat. Una relació forçada sense amor. Millor que se`n vagi.
Un regust amarg aquest poema. -
Inseguretat[Ofensiu]Rosa Gubau | 21-03-2025 | Valoració: 10
La por paralitza... L'amor forçat transporta a l'angoixa i a la frustració; però sentir-se sol en companyia, és molt més dolorós, que estar realment sol. Ja ho diu la dita: Val més sol, que mal acompanyat.
Gràcies per compartir tanta sensibilitat.
Salutacions Miquel.
Rosa.
l´Autor
16 Relats
28 Comentaris
2139 Lectures
Valoració de l'autor: 5.00
Biografia:
Soc inquiet i curiós, sempre amb ganes d'avançar les línies de la creativitat.Autor del poemari: "Masculinitat nerviosa que passeja per casa" (disponible en llibreries)
Treballant la poesia a les xarxes (tant instagram com spotify) amb @emfabrat