Mai és tard

Estic intranquil,
més enllà de la llum les onades i el mar
que modelen les teues arrugues,
anhele cuidar la terra
com tu ho fas.

És innocent
deliri
un aire ràpid d'olor suau,
perfum ataronjat
amb gotes de llimona.

Frescor i madur
amor vell i nou
que només vol enriquir
l'antic edifici de la història
amb pilars reblats de pau
i de consens.

Tot això gaudint
de la finestra de l'ànima,
que em du
a la porta del mar de sol i de sal,
al moment de caure el pes del temps,
a la llum de la lluna.

Al teu marró es reflecteixen
el so dels ocells, la sorra
en la lluita contra el vent,
però sobretot s’irradia
el desig.

L’afany d'abraçar-te
tocar-te i fer de nosaltres un,
l’anhel de desxifrar en albors
la guia que el futur ens sacsege,
demostrant que només val
la rialla irònica
del present.