Complicitat

Un relat de: miguel.fabra
Ens busquen les il·lusions
comencem el tango.

Tu guies els meus girs
les meues potes,
les inseguretats
les guie jo.

S'aturen, fem salts,
com si caminarem
en comptes d'amb peus
amb pinzells
dibuixant al terra
quadres.

El genoll resa seduït pel tacte,
la lectura sagrada del teu llibre.

Acabem junts,
com si ho férem
cada any cada dia,
com si la nostra vida fora:
ballar.

Comentaris

  • Inseguretat per la vida pero seguretat a l'hora de ballar[Ofensiu]
    Helena Sauras Matheu | 22-11-2024 | Valoració: 10

    Bon dia, Miguel Fabra:

    Un poema que m'ha semblat atípic, però que m'ha agradat en el fons.
    Demostra creativitat i també ritme. Les il·lusions queden personificades.
    En canvi, el físic d'aquesta parella que balla està una mica descrit amb característiques d'animals, no? Per exemple, les potes, els salts...
    Pot ser que es tracti d'una persona amb un animal els que ballen?

    Que tinguis un bon dia i a continuar escrivint.

    Una abraçada,

    Helena

  • Ballant un tango. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 21-11-2024 | Valoració: 10

    Un poema curiós, on expresses les teues il·lusions. Aquest poema m'ha agradat molt i és entretingut com la vida fora un tango amb bona rítmica.
    Et done l'enhorabona de cor.
    Cordialment.

l´Autor

miguel.fabra

11 Relats

26 Comentaris

1180 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
Soc inquiet i curiós, sempre amb ganes d'avançar les línies de la creativitat.

Treballant la poesia a les xarxes (tant instagram com spotify) amb @emfabrat