S P A R A F U C I L E ( I )

Un relat de: Jaume VINAIXA SOLÁ
S P A R A F U C I L E ( I )


Res no és igual des d´aquell dia. No surto de l´hotel per res del món, faig tots els àpats a la meva habitació, i un grumet em puja els diaris cada matí. Viu al poble amb el seu avi pescador. L´home és molt vell i només surten amb la barca un cop per setmana. Sé que tot plegat és una bogeria, un malson, però, ja no puc fer res per evitar-ho.

Tot va començar un dia de finals de maig, ara farà tres mesos. Estava assegut de bon matí en un banc de l´estació tot esperant l´arribada del tren, que portava els diaris. Sempre m´han fascinat les estacions i, la de Portbou, d´una manera molt especial.

No era a l´atzar que havia escollit aquest racó de món per a passar-hi llargues temporades. Portbou és com una mena de Babel on s´hi barregen dues nacionalitats al cinquanta per cent. I com, per regla general, no hi ve, precisament, el bo i millor de cap de les dues, una presència física com la meva no desperta l´atenció de ningú. Les franceses esculturals aterren de Llançà cap avall, i els pinxos que volen lluir musculatures ensinistrades en llardosos gimnassos durant tota la resta de l´any, no pugen més amunt de Lloret. A Portbou es ve per feina. Sempre ha estat així. I si bé no és, tampoc, que jo espanti ningú, cent quaranta quilos encabits en un metre cinquanta vuit d´alçada, no constitueixen, precisament, un espectacle agradable de veure. La platja no la trepitjo, i el passeig només és testimoni de les meves passejades nocturnes, o de les que faig a trenc d´alba quan els carrers són encara deserts.
Són massa les tones de bilis que em vaig anar empassant fins el mateix dia de la meva jubilació, assegut al meu despatx de passant de notari tot aguantant, sense aparentment immutar-me, totes les bromes dels meus companys de feina i, fins i tot, dels clients que, a dotzenes, havia d´atendre cada dia. Això sense comptar les mirades furtives i les rialletes dels usuaris dels transports amb que, necessàriament, m´havia d´ensopegar cada dia en els meus desplaçaments, i de la gent del carrer que, de cap de les maneres, no podia evitar dia rera dia.
Cap peça de roba dels magatzems no m´esquèia, i la meva economia no em permetia fer-me-la a mida només que de tard en tard. Vivia acomplexat en tanta de manera que mai no anava al cinema, no vaig tenir mai televisor, ni comprava res més que no fossin els diaris, per evitar d´asssistit a la desfilada constant de tios i ties ben plantats que em refreguessin pels naços llurs esculturals figures que no feien res més que ressaltar i emmarcar la meva figura fastigosa.
No sé si per sort o per desgràcia, mai, però, no vaig deixar de mirar enrera a la recerca de tarats com jo, o d´aquells, les tares dels quals ultrapassen amb escreix les característiques estrictament físiques. I sé per experiència que, si aquests darrers volessin, no veuríem ni un raig de sol.
No. No em quedava altre remei que anar tirant com fos, mirant d´arrossegar-me per la vida de la manera més desapercebuda possible.

Estava, com deia, esperant l´arribada del tren, quan aquell home s´assegué al meu costat. No el vaig mirar per tal d´evitar, com faig sempre, que l´examen no em fos tornat. Passaren uns deu minuts sense que cap dels dos no es mogués. Semblàvem, tots sols en la immensitat d´aquella estació deserta, dues d´aquelles figures que els pintors col.loquen en els quadres sense cap altra finalitat que la de donar-lis una guspira de vida. Aleshores, l´home parlà:

-Vostè té enemics, sinyor?

Comentaris

  • ostres, jaume!![Ofensiu]
    teresa serramia | 16-07-2011 | Valoració: 10

    escrius molt bé!! , i ets molt generós amb els teus comentaris...
    Dius que ets un "futur avi", felicitats..........benvingut "al club":........
    No sé si hi ha quelcom de "biogràfic" en el teu relat..Com que parles d'una jubilació...) En fi, no cal pas que en facis gaire cas. Em fico on no em demanen, jo, massa vegades...
    Si tens temps i vols, entres al fòrum ,a NANOREPTES i potser t'agradarà el que s'hi cou. I potser t'hi apuntaràs. T'ho dic perquè a mi em va de p. mare!!
    M'ha agradat molt trobar-te. llegir-te. gràcies per ser tan bo escrivint. i animant el personal...petons...d'avia eixelebrada..........

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Jaume VINAIXA SOLÁ

Jaume VINAIXA SOLÁ

40 Relats

73 Comentaris

27174 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
He nascut a Barcelona. Visc a Badalona. Vaig guanyar el primer premi al concurs de relats breus de El Mesón del Café que va publicar Ed.Vosa-He publicat la novel.la: TRISTANY ALTARRIBA.

Amb el meu cunyat i el meu fill, hem creat una productora que està penjant representacions de titelles a la xarxa. Ja hi hem penjat dues entregues. Heu de cercar per
DESPERTAFERROTITELLA.
L´ordre de visualització és: 1-Presentació DESPERTAFERRLOTITELLA
2-EL LLOP CONDEMNAT
Com podreu veure, és una altra manera de fer Literatura.

OCTUBRE 2011
Ja teniu a la vostra disposició la producció sencera: "EL MUSELL DEL DRAC", nova obra de teatre original de DESPERTAFERROTITELLA, presentada en tres entregues i gravada en HD. Un dia, ben aviat,penjarem el MAKING OFF i veureu que, les tres obres, han estat una feinada colossal. M´agradaria que us ho miréssiu (Google o Youtube) i, si us agrada, que féssiu còrrer la veu. NECESSITEM DELS VOSTRES ÀNIMS PER A CONTINUAR TREBALLANT!!!

MAIG 2012
Hem penjant a DESPERTAFERROTITELLA el Making Off (CON S´ HA FET) de tot el que hem realitzat fins ara. A més d´un del nostre entorn se li ha quedat la boca oberta. Que us pensaveu que era una broma, potser?

OCTUBRE 2012

DESPERTAFERROTITELLA ha presentat "PATUFET 2012" al 38è Festival Internacional de Filmets de Badalona. El filmet ha estat acceptat a concurs i es projectarà al teatre del CÍRCOL el matí del dissabte 17 de novembre, S´hi pot accedir gratuïtament.