S P A R A F U C I L E ( I V )

Un relat de: Jaume VINAIXA SOLÁ
S P A R A F U C I L E ( I V )

Cap dels dos no afegí res. Jo tenia la mirada a la boca del túnel per on, d´un moment a l´altre, apareixeria el tren. No veia els seus ulls, però, tenia la sensació, quasi la certesa, que m´estava mirant amb aquell somriure enigmàtic que en cap moment no l´abandonava.
Aquesta seguretat m´anava violentant per moments. Allò no podia durar, I jo no sabia com acabar-ho. Però, d´alguna manera havia d´encarar-m´hi i exigir-li que em digués què em volia. Ho havia de fer, però no sabia per on començar ni què dir-li. Ell va estalviar-me el primer pas, i engegà el discurs que, sens dubte, duia preparat.

-Espero que haurà pensat en la pregunta que li vaig fer ahir. Pel que fa a la resposta, ja sé que ha de ser, necessàriament, positiva. Ja li vaig dir ahir. Tothom, absolutament tothom, en té d´enemics. La qüestió que ara interessa és saber quants en té i, per damunt de tot, si li agradaria de desempallegar-se´n.

Em vaig girar i me´l vaig mirar una bona estona. Ara era jo qui li aguantava la mirada. S´escolà un minut sencer, que, en una avinentesa semblant, és molt de temps. L´astorament abandonà les meves faccions, la cara s´anà asserenant i, fins i tot, vaig apuntar un mig somriure. Ell no deia res, només em mirava sense parpellejar. S´escolà un altre minut i, de cop i volta, sense poder-ho evitar, se´m deslligà el riure, i vaig lliurar-m´hi de valent, experimentamt la sensació que, en aquell precís moment, recuperava la confianza en mi mateix i les tornes es canviaven. Dit i fet. Quan a la fi em vaig asserenar, la cara d´astorat la feia ell. Vaig aprofitar per a disparar-li:

-Miri, “sinyor”… tan se val com es digui. Això és l´estació de Portbou. Vull dir que, ni estem a l´Scala de Milà…, ni a La Fenice…, ni al Liceu… Ni jo em dic Rigoletto, ni vostè és…

-Giovanni Sparafucile, per servir-lo. Darrer descendent d´una vella nissaga.

No ho recordo amb exactitud, però, juraria que els meus cent quaranta quilos varen donar un bot. El banc, però, resistí, i allí estava ell amb una tarjeta a l´alçada del meu nas on hi figuraven el nom i cognom que m´acabava d´engaltar. D´on se l´havia treta i com, no ho sabria dir. Tan contundent i ràpida havia estat la seva resposta. Això canviava, novament, les tornes. El que volia dir, que jo tornava a fer cara de babau, i ell em mirava altra vegada amb aquell maleït somriure. Però, no em vaig desanimar i, arreplegant tot el coratge que em quedava, vaig contraatacar:

-Ara em dirà que té una germana que es diu… -Tampoc no em va deixar acabar.

-Tranquil.litzi´s, sinyor. Sóc fill únic.

Ho digué amb contundència I, com aquell que vol deixar les coses al seu lloc, es decidí a ferir-me de valent.

-Pel que fa a vostè, jo sé con es diu i, encara que Rigoletto no sigui, precisament, el seu nom, d´aquest famós personatge n´arrossega el complex des de fa molt de temps. Jo diria que massa.

Com hi ha món que va fer diana!
Ara sí que no sé quants minuts s´escolaren, perquè, l´estocada havia estat profunda, fins al mànec. No vaig tenir força per a reaccionar quan l´home es va aixecar. Només vaig poder veure que es guardava la tarjeta a la butxaca, i se´n va adonar.

-No li farà falta, perquè, demà ens tornarem a veure. Només ha de pensar en el que li he dit. Prengui´s tot el temps que necessiti. Si es decideix, faci una llista. Sóc un home molt eficaz i, pel que fa al preu, arribarem a un acord. Bon dia tingui, sinyor. No s´oblidi de comprar el seu diari. El tren ja fa estona que ha arribat.

El tenia al davant mateix, però, no l´havia sentit arribar ni l´havia vist! I, ara, jo estava palplantat davant, preguntant-me d´on dimoni havia sortit aquell tren que jo esperava i veia cada dia!


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Jaume VINAIXA SOLÁ

Jaume VINAIXA SOLÁ

40 Relats

73 Comentaris

27168 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
He nascut a Barcelona. Visc a Badalona. Vaig guanyar el primer premi al concurs de relats breus de El Mesón del Café que va publicar Ed.Vosa-He publicat la novel.la: TRISTANY ALTARRIBA.

Amb el meu cunyat i el meu fill, hem creat una productora que està penjant representacions de titelles a la xarxa. Ja hi hem penjat dues entregues. Heu de cercar per
DESPERTAFERROTITELLA.
L´ordre de visualització és: 1-Presentació DESPERTAFERRLOTITELLA
2-EL LLOP CONDEMNAT
Com podreu veure, és una altra manera de fer Literatura.

OCTUBRE 2011
Ja teniu a la vostra disposició la producció sencera: "EL MUSELL DEL DRAC", nova obra de teatre original de DESPERTAFERROTITELLA, presentada en tres entregues i gravada en HD. Un dia, ben aviat,penjarem el MAKING OFF i veureu que, les tres obres, han estat una feinada colossal. M´agradaria que us ho miréssiu (Google o Youtube) i, si us agrada, que féssiu còrrer la veu. NECESSITEM DELS VOSTRES ÀNIMS PER A CONTINUAR TREBALLANT!!!

MAIG 2012
Hem penjant a DESPERTAFERROTITELLA el Making Off (CON S´ HA FET) de tot el que hem realitzat fins ara. A més d´un del nostre entorn se li ha quedat la boca oberta. Que us pensaveu que era una broma, potser?

OCTUBRE 2012

DESPERTAFERROTITELLA ha presentat "PATUFET 2012" al 38è Festival Internacional de Filmets de Badalona. El filmet ha estat acceptat a concurs i es projectarà al teatre del CÍRCOL el matí del dissabte 17 de novembre, S´hi pot accedir gratuïtament.