S P A R A F U C I L E ( I I )

Un relat de: Jaume VINAIXA SOLÁ
S P A R A F U C I L E ( II )


Va pronunciar la frase amb accent, però, d´una manera clara i entenedora. Tant que, el contingut de la pregunta, s´estavellà contra la forma. O jo ho havia entès bé o, com passa moltes vegades, el cervell em jugava una mala passada i confeccionava una frase completament diferent de la que em semblava haver escoltat. Aclarim-nos. La frase era una pregunta pura i simple sense cap mena d´importància si era pronunciada en el lloc i el moment adient. Ara bé, aquella mateixa frase, tal com jo l´avia escoltada en el moment, lloc i circumstàncies que acabo d´explicar… doncs, la veritat! Vaig mirar davant meu i, de cua d´ull, a dreta i esquerra per veure si hi havia algú més alli a prop. Ningú… “personne” com diuen els francesos.
Em vaig aïllar mentalment encara amb més intensitat i no vaig veure el següent moviment d´aquell home. De seguida, però, capì els seus efectes.

-Em dóna foc, sinyor?

La meva brusca tornada a la realitat no va poder evitar la manifestació bioquímica de l´ensurt. Me´l vaig mirar i, aleshores, el vaig veure. De l´època en la que jo encara anava al cinema a veure pel.lícules de lladres i serenos m´arribà, nítida, la imatge del prototipus de “dolent de la pel.lícula” Aquesta vegada, però, no vaig poder fugir d´estudi i, amb un gest semblant al d´aquell que ha estat descobert en falta, li vaig lliurar l´estoig de llumins.
Amb molta parsimònia encengué la cigarreta que hagué tret del paquet, el qual també hagué tret de qualsevol butxaca, just quan jo havia aconseguit d´absentar-me després de la primera pregunta.

-Mercès, sinyor –em digué tornant-me els llumins.

-De res –vaig mig balbotejar amb cara de babau.

-Abans li he preguntat si vostè tenia enemics, sinyor.

S´acabava d´esvair qualsevol possibilitat d´encabir en el meu cervell cap mena de dubte.

-Ja l´he sentit, ja. El que passa és que no he captat l´abast de la pregunta.

-Doncs, era molt senzilla . Li he preguntat si vostè té enemics.

S´escolaren uns segons sense que ningú parlés.

-Miri. De veritat que mai no m´ho he plantejat.

-Això no vol dir que no en tingui.

Vaig estar a punt de fer una cosa que després he lamentat moltíssim no haver-la fet: aixecar-me i marxar. Però, el capteniment, la mirada d´aquell home, els seus ulls clavats amb impertinència en els meus, m´impediren qualsevol gest i el lliure albir de la meva voluntad. Em vaig concedir uns segons de silenci i, després, sense entusiasme:

-Potser en dec tenir algun. No gaires més.

-D´enemics tothom en té. Remogui a l´interior dels seus records i veurà quants en descobrirà.

Allò ja era massa. Jo havia vingut com cada matí a buscar el meu diari i, com cada matí, m´havia assegut en aquell mateix banc, tot esperant l´arribada del tren. I, de cop i volta, se m´asseu un desconegut al costat, amb pinta de facinerós, i m´endega un doll de preguntes, concedint-se, què sé jo quina mena de dret!
Vaig fer el gest d´aixecar-me i anar-me´n.

-No s´impacienti, sinyor. Falten deu minuts perquè arribi el tren, i vostè encara no té el seu diari.

De veritat que no vaig obrir la boca, però, a la cara que debia de fer, ben segur que s´hi podia llegir tot el meu astorament dels de l´altre punta de l´estació.

-Vostè pensi en la pregunta que li he fet. No cal que em contesti ara. Demà, a aquesta mateixa hora, jo seré aquí. Si vostè no té la resposta, no hi fa res. Jo tornaré l´endemà…, l´endemà passat…, l´endemà passat l´altre. Vostè i jo tenim tot el temps del món. I, per damunt de tot, li prego que no s´enfadi, sinyor. Jo només pretenc d´ajudar-lo.

Va ser ell qui es va aixecar, i se n´anà deixant-me clavat al banc, emmanillat amb el meu esverament.


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Jaume VINAIXA SOLÁ

Jaume VINAIXA SOLÁ

40 Relats

73 Comentaris

27162 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
He nascut a Barcelona. Visc a Badalona. Vaig guanyar el primer premi al concurs de relats breus de El Mesón del Café que va publicar Ed.Vosa-He publicat la novel.la: TRISTANY ALTARRIBA.

Amb el meu cunyat i el meu fill, hem creat una productora que està penjant representacions de titelles a la xarxa. Ja hi hem penjat dues entregues. Heu de cercar per
DESPERTAFERROTITELLA.
L´ordre de visualització és: 1-Presentació DESPERTAFERRLOTITELLA
2-EL LLOP CONDEMNAT
Com podreu veure, és una altra manera de fer Literatura.

OCTUBRE 2011
Ja teniu a la vostra disposició la producció sencera: "EL MUSELL DEL DRAC", nova obra de teatre original de DESPERTAFERROTITELLA, presentada en tres entregues i gravada en HD. Un dia, ben aviat,penjarem el MAKING OFF i veureu que, les tres obres, han estat una feinada colossal. M´agradaria que us ho miréssiu (Google o Youtube) i, si us agrada, que féssiu còrrer la veu. NECESSITEM DELS VOSTRES ÀNIMS PER A CONTINUAR TREBALLANT!!!

MAIG 2012
Hem penjant a DESPERTAFERROTITELLA el Making Off (CON S´ HA FET) de tot el que hem realitzat fins ara. A més d´un del nostre entorn se li ha quedat la boca oberta. Que us pensaveu que era una broma, potser?

OCTUBRE 2012

DESPERTAFERROTITELLA ha presentat "PATUFET 2012" al 38è Festival Internacional de Filmets de Badalona. El filmet ha estat acceptat a concurs i es projectarà al teatre del CÍRCOL el matí del dissabte 17 de novembre, S´hi pot accedir gratuïtament.