rossinyol perplexe

Un relat de: teresa serramia

si fos un rossinyol
que vas a França
sense maleta ni bitllet

-i per què a França-
refilaria
al niu de cada branca
l’eclosió de l’ou
de cada instant

-i per què a França-
contumaç, jo, tothora covaria
branca, instant, niu, ou

i si jo fos un rossinyol rebel...
i si no volgués anar a França
em deixaríeu d’estimar...potser

d’acord, aniré a França
t’encomanaré a la mare..., d’acord

-fa temps que ja som orfes-

Comentaris

  • Deixar-se estimar[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 20-03-2011 | Valoració: 10

    El rossinyól és un ocell tan bonic, tan bon cantaire, tan positiu que és difícil que no se l'estimi. Estimar i deixar-se estimar és tota la fí de l'amor, crec. Si el rossinyol se'n va cap a França i l'estimem, perquè no hem de fer el mateix si se'n va cap a Itàlia? Ell és el mateix; la branca on anidi´no és tan important. Felicitats Tresa per la teva obra, increiblement preciosa. Una abraçada.
    aleix

  • molt bo i enginyós alhora[Ofensiu]
    joandemataro | 17-03-2011 | Valoració: 10

    tens punts molt originals teresa
    i jo sí que t'agraeixo a tu el teu contacte tan planer
    espero que seguim compartim el que portem a dins per molt de temps
    un petonet
    joan

  • Com t'ho fas[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 17-03-2011 | Valoració: 10

    per a ser tan prolífica i, al mateix temps, escriure tan perfectament i tenir unes idees tan precioses?
    D'una cançó infantil n'has tret tot el suc i més , encara.
    Em dóna la impressió que els poemes et surten sense gens ni mica d'esforç. Com t'envejo, Teresa! Hi ha cops que penso, que els poquets que he escrit han estat fruit, ( com l'ase de la faula), per casualitat.
    Sort que llegint , aprenc, la qual cosa m'agrada molt.
    Una forta abraçada, benvolguda Teresa.

  • Perplexitat de la ironia[Ofensiu]
    franz appa | 15-03-2011

    Un enjogassat poema pe de fescor juvenil, matisat per la saviesa un pèl malenconiosa dels versos finals. hi ha cops que un ha de transigir amb les regles, encara que els que les han transmès -opotser per això mateix- ja hagin desaparegut.
    El vol migratori de vegades té ales retallades pels camins de la rutina, però qui sap, qui sap... potser algun cop s'obrirà a nous horitzons. No està escrit que una primavera, en passant els Pirineus, no aparegui Madagascar.
    Una abraçada,
    franz

Valoració mitja: 10

l´Autor

teresa serramia

86 Relats

397 Comentaris

82477 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
Sóc una iai atípica, de 71 anys.., només...(què és això comparat amb l'eternitat...???)

Sóc de Barcelona, del barri de Sants. I sóc tan rebel i esgarriacries, que no caso amb cap dels esquemes de. DONA, MARE, IAIA...ortodoxos...En fi, que "esguerro els patrons i els clixés" que dóna gust..(més aviat dóna disgust..a molts)

Felíç d'exercir de mestre...37 anys...M'enamoren els nens, la poesia i passejar-me per aquest espai fascinant de Relats.. M'omple de joia i "bon rotllo" trobar-vos per sorpresa, en el meu passeig atípic i desenfadat, NO propi d'una iaia que hauria d'estar pasant el rosari i fent "mea culpa" pels seus pecats...

Aquesta és la 1ª part de la meva, arrebatadora, impactant -és broma, eh?-, vida.