Roses i espines

He trobat una rosa de cent fulles,
Amb cent espines punxegudes,
La seva flaire em recorda,
Al teu aroma,
I els seus pètals, m'inspiren,
A besar els teus llavis rojos,
Com la sang que corre per les meves venes,
Però les seves espines em recorden,
El dolor que hem conçebut dins nostre,
I que mai ens en podrem deslluirar.