Roques relliscoses

Un relat de: Encarna Romero
Roques relliscoses

Passejo pel meu jardí perfumat,
no obstant això,
la meva ànima somia amb les escarpades
roques costaneres.
Mentre glop lentament
el nèctar dolç
d'aquest amor tranquil,
la meva ànima anhela
l'embriagador
calze d'una passió boja.
Tasto el sabor ensucrat
d'aquests petons suaus,
però els meus llavis somien
mossegades sagnants
de passió.
Acaricio una pell suau,
però,
desitjo amb bogeria
el frec brusc
i aspre
d'un altre ésser.
El gust picant d'aquest desig
enverina tota la meva sang.
El meu cos és aquí
i la meva ment vola lluny ...
a un lloc de frenesí
i de distorsió ...
a un llarg laberint
en caiguda lliure
sense fi.

Comentaris

  • Gràcies, Averrois[Ofensiu]
    Encarna Romero | 12-11-2015

    Moltes gràcies, Averroi. Una abraçada...

  • Com...[Ofensiu]
    AVERROIS | 23-07-2014 | Valoració: 10

    ...el blanc i el negre, les passions s'enfronten en la realitat, somnis, sensacions, moments de foc que et porta al deliri del desitg. Ens han marcat uns camins i moltes vegades el nostre subconcient surt per veure que n'hi ha molts més.
    Una abraçada.

  • Tensió[Ofensiu]
    Tocatardà | 18-07-2014 | Valoració: 9

    Excel·lent relat de l'antítesi contínua entre el que som i el que voldríem ser. Entre allò de què gaudim i allò de què voldríem gaudir. Som i gaudim del correcte i volem anar molt més enllà, transgredint, si cal, posant-nos en perill com ho és trepar roques relliscoses.
    Un gran plaer llegir-te.

  • Foc d'estiu[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 14-07-2014 | Valoració: 10

    L'estiu i el foc a les venes, sobre les roques relliscoses, salades i bategant el desig que s'aferma a les venes. Un poema preciós Encarna, de passió desfermada, sincera i honesta. Si hi ha algú més enllà d'aquestes lletres, segur que es quedarà gratament corprès. Una abraçada.

    Aleix

  • Encarna, Encarna...[Ofensiu]
    Annalls | 13-07-2014 | Valoració: 10

    crec que l'has clavat !!! Vas fent anys però hi ha quelcom impertutbable al pas del temps, et fas gran però amb sort no envelleixes i hi ha coses que per molt que diguin de tan en tan voldries com a la joventut, tan si ho has tingut com sinó.

    No fan falta masses comentaris per aquest poema en que tan bé has descrit un sentiment universal i a èpoques tapat.


    Anna

Valoració mitja: 9.75

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: