Hola, sóc l’Adelaida! (Concurs Comuniquem-nos - Telèfon)

Un relat de: Encarna Romero
Ell es va aturar davant d'aquella preciosa botiga: una curiositat més que fotografiar. Es va fixar en el seu nom interessant: "Coses Antigues del Món". Llavors ja no va poder resistir-se a entrar. El local feia olor de fustes nobles i encens aromàtic. Del sostre penjaven llums de cristall delicat i lluent que reflectien l'encant del local. Va ser després d'observar moltes peces i conversar amb l'amable botiguer que es va fixar en aquell telèfon. Semblava molt antic: negre amb detalls daurats. Això va fer que tornés a la seva ment un record de la més tendra infància: era al costat de la seva àvia, que havia viscut en un poble dels voltants, quan havia sonat un telèfon. Ella havia despenjat i contestat: - Hola, sóc l’Adelaida! Li hauria agradat tenir més records de la seva àvia, però aquest era l'únic. Aquest va ser el factor decisiu perquè es portés el telèfon de la botiga. A més es quedaria molt bé a la tauleta de nit del seu petit pis. L'aparell era car, malgrat ja no funcionar. Després d'instal·lar l’aparell, es va ficar al llit. No gaire temps després, es va despertar amb el so: ring-ring, ring-ring! Va mirar el rellotge: era exactament la mitjanit. Va apagar la llum de la tauleta i va pensar: - Quin malson ... pot ser siguin records d'infància! A la nit següent va tornar a passar el mateix. D'aquesta vegada es va aixecar. Va confirmar que no hi havia cap cable connectat a la paret i va sentir l'auricular: silenci total. La tercera nit el va enxampar amb insomni. No feia més que mirar al telèfon negre i daurat. Allò ja no li feia cap gràcia. Ring-ring, ring-ring!... no, no estava somiant. Va encendre la llum de la tauleta. Ring-ring, ring-ring! ... Un calfred li va recórrer l'esquena ... ring-ring, ring-ring! ... gotes de suor li corrien per la cara. Armat de valor, es va acostar a l'aparell i el va despenjar. Una suau veu femenina, que ell va reconèixer immediatament, li va dir amb dolçor: Hola, sóc l’Adelaida! Segueixo aquí.

Comentaris

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: