Les nobles famílies i els cognoms distingits

Un relat de: Encarna Romero

Les nobles famílies i els cognoms distingits


La dura obligació cau sobre la teva encorbada esquena.
Hauries d'estar lliure ja de tants anys de labors,
però segueixes aquí, perquè t'ho diuen "ells" ...
"Ells": que provenen de nobles famílies,
que tenen cognoms distingits, que són
més llestos, més estudiats, més que tu en tot ...
I tu segueixes aquí, malgrat els anys i les penes.
T'han donat un gir de corda que no para mai.
Tens l'angoixada respiració en suspens ...
No, per a tu no hi ha un respir ... ets la corda
d'aquest maligne rellotge creat per "ells".
No somiïs amb passejos per les places,
càntics d'ocells, caminades al costat de
la teva companya o jocs amb els teus fills.
Ells creixeran veient com arribes
tan tard d'aquest treball consumidor.
No et veuen sortir als matins,
molt abans que surti el sol.
"Ells" et faran homenatges a cada
"Primer de Maig", però no et facis il•lusions:
per a "ells", tu només ets una peça més
d'aquesta maquinària que no s'atura mai.


Encarna Romero (Barcelona - 05/2013)
drets reservats d'autor

Comentaris

  • Gràcies, Esperança[Ofensiu]
    Encarna Romero | 12-11-2015

    Moltes gràcies, esperança. Una abraçada...

  • Esperança[Ofensiu]
    Espurnes | 12-09-2014 | Valoració: 9

    Encarna molt bé ho has definit, és ficció creure que ens anem apropan?. Les distàncies són considerables, cada dia més.Anem enrera? a vegades penso que , de sobte, un canvi marcarà la inflexió i les consniències s'aproparan. Potser és un somni, ve de molt endins, és: esperança,

  • Els de sempre[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 06-08-2014 | Valoració: 10

    Els de sempre es troben allà dalt des de fa molts anys, molts. I no et preocupis, que no els passarà res. Cada cop fa més basarda pensar en la distància que hi ha entre aquestes famílies i la resta, l'obertura cada cop més gran de l'esquerda social. Una abraçada Encarna.

    Aleix