Cercador
Il·lusions
Un relat de: Encarna Romerol•lusions
Les il•lusions són com
diàfans globus de colors
plens de gas heli:
eteris i fugissers.
Són com inestables pilotes
que s'escapen
de les mans petites
dels nens distrets.
Són esferes perdudes
que pugen i pugen
portades per
vents desorientats;
fins que exploten
i es queden en el no-res.
Les il•lusions són com
diàfans globus de colors
plens de gas heli:
eteris i fugissers.
Són com inestables pilotes
que s'escapen
de les mans petites
dels nens distrets.
Són esferes perdudes
que pugen i pugen
portades per
vents desorientats;
fins que exploten
i es queden en el no-res.
Comentaris
-
Encarna[Ofensiu]Gabriel M. | 15-09-2014 | Valoració: 10
I de ben segur que hom viu sempre d'il·lusions, i d'emocions, com les d'aquest preciós poema.
Abraçades.
Gabriel M. -
Fotografia[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 14-09-2014 | Valoració: 10
Un preciós poema Encarna, gràfic cent per cent. Amb brevetat i concisió has dibuixat unes imatges claríssimes del que és la il·lusió. El globus, com a objecte eteri és ideal. M'ha encantat! Una abraçada.
Aleix