Il·lusions

Un relat de: Encarna Romero
l•lusions

Les il•lusions són com
diàfans globus de colors
plens de gas heli:
eteris i fugissers.
Són com inestables pilotes
que s'escapen
de les mans petites
dels nens distrets.
Són esferes perdudes
que pugen i pugen
portades per
vents desorientats;
fins que exploten
i es queden en el no-res.

Comentaris

  • Encarna[Ofensiu]
    Gabriel M. | 15-09-2014 | Valoració: 10

    I de ben segur que hom viu sempre d'il·lusions, i d'emocions, com les d'aquest preciós poema.
    Abraçades.

    Gabriel M.

  • Fotografia[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 14-09-2014 | Valoració: 10

    Un preciós poema Encarna, gràfic cent per cent. Amb brevetat i concisió has dibuixat unes imatges claríssimes del que és la il·lusió. El globus, com a objecte eteri és ideal. M'ha encantat! Una abraçada.

    Aleix