Cercador
Balla l'ànima del poeta
Un relat de: Encarna Romero- Compartir:
Balla l'ànima del poeta
Són les quatre:
és la matinada més profunda.
Fora bufa el gèlid vent hivernal.
A la finestra, la campaneta xinesa
difon les seves notes harmonioses.
Dins: habitació acollidora,
cova fosca i refugi segur
d'un somiador obstinat.
Vola la ment del poeta.
Balla la seva ànima al ritme
de l'aire esbojarrat.
A la plaça buida
doblen indolents
les metàl·liques campanes
d'una vella església
medieval.
Són les quatre:
és la matinada més profunda.
Fora bufa el gèlid vent hivernal.
A la finestra, la campaneta xinesa
difon les seves notes harmonioses.
Dins: habitació acollidora,
cova fosca i refugi segur
d'un somiador obstinat.
Vola la ment del poeta.
Balla la seva ànima al ritme
de l'aire esbojarrat.
A la plaça buida
doblen indolents
les metàl·liques campanes
d'una vella església
medieval.
Comentaris
-
Ànima[Ofensiu]Espurnes | 12-09-2014
El so de les campanes és màgic, Encarna màgica tu, Àleix aquestes paraules teves:
Si s'emociona escoltant campanes a les quatre de la matinada, enhorabona! És un poeta de cap a peus. Una abraçada.
Les he guardat al meu cor. -
Dansa[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 04-09-2014 | Valoració: 10
campanes xineses o dels Pirineus, què més dóna si són campanes al cap i a la fi? El poeta pot escollir, pot transformar la realitat, la pot reflectir com ell vol. Si s'emociona escoltant campanes a les quatre de la matinada, enhorabona! És un poeta de cap a peus. Una abraçada.
Aleix
