Balla l'ànima del poeta

Un relat de: Encarna Romero
Balla l'ànima del poeta

Són les quatre:
és la matinada més profunda.
Fora bufa el gèlid vent hivernal.
A la finestra, la campaneta xinesa
difon les seves notes harmonioses.
Dins: habitació acollidora,
cova fosca i refugi segur
d'un somiador obstinat.
Vola la ment del poeta.
Balla la seva ànima al ritme
de l'aire esbojarrat.
A la plaça buida
doblen indolents
les metàl·liques campanes
d'una vella església
medieval.

Comentaris

  • Ànima[Ofensiu]
    Espurnes | 12-09-2014

    El so de les campanes és màgic, Encarna màgica tu, Àleix aquestes paraules teves:
    Si s'emociona escoltant campanes a les quatre de la matinada, enhorabona! És un poeta de cap a peus. Una abraçada.
    Les he guardat al meu cor.

  • Dansa[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 04-09-2014 | Valoració: 10

    campanes xineses o dels Pirineus, què més dóna si són campanes al cap i a la fi? El poeta pot escollir, pot transformar la realitat, la pot reflectir com ell vol. Si s'emociona escoltant campanes a les quatre de la matinada, enhorabona! És un poeta de cap a peus. Una abraçada.

    Aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: