River Phoenix

És increïble com la visió d'un lloc concret ens remet inevitablement a un fet que d'alguna manera arrossegarem tota la nostra vida. Com associem imatge amb record de manera immediata, de vegades vorejant la sorpresa i provocant un inesperat sospir de nostàlgia. Però també com el temps és capaç de distorsionar els records fins a deixar-nos només els ossos, uns ossos envoltats d'una dèbil carn que anem moldejant a la nostra manera, potser inconscientment, o potser amb la voluntat de superar l'inevitable oblit a través de la més conscient inventiva.

Corria l'octubre del 93. Anava amb el meu cotxe i just quan passava per aquella corba va morir River Phoenix. Va ser una notícia més de la ràdio però va quedar lligada inevitablement a aquell lloc concret, per sempre més.
Aquell dia també va morir Fellini, però va ser una hores més tard i no recordo que feia ni on era quan me'n vaig assabentar. També aquell dia va néixer un nebot, i de tant en tant no puc evitar pensar en una desitjada reencarnació. I no ens enganyéssim, tot i la contemporaneïtat amb l'actor americà que suposa una afinitat i connexió més propera, aquí també incloc el genial autor d'Amarcord. (Qui no voldria tenir un Fellini a la família!).

Puc estar-me dies o setmanes sense passar-hi. De vegades només és el quatre per quatre immens d'aquella veïna de tan bon veure, o els crits de quatre adolescents abans d'entrar a l'avorrida classe de matemàtiques (l'institut cau per allà prop), o senzillament un racó de vent a l'hivern o d'insuportable sol xafogós a l'estiu.
És una vulgar corba, d'un vulgar carrer, d'una vulgar zona de la meva ciutat, però allà va morir River Phoenix el 31 d'octubre del 1993. Al cel sigui.