Cercador

Llista categories

Riu de vida-la vida es teva

Un relat de: Jimbielard

Neixes, no saps que existeixes,
Però tots els que t'envolten riuen
I amb tu tots els que t'estimen viuen
Perquè neixes amb la sang del cos que deixes
No tries l'aire, ni el lloc ni el primer pas
Perquè neixes, sense saber que vius
I rere el plor veus la llum i somrius
Perquè neixes, sense saber que estàs.

Creixes, i de tot el que ets, en gaudeixes
I la pell se't despulla de totes les espases
Transformades en roses que per estimar prepares
Amb gotes del cor obert que ens ofereixes
I amb tots els que t'envolten rius
Perquè creixes, i amb tu l'ànima respira
Creixes ferm com la llavor que s'ha fet tija.
Perquè la vida és bella i sobrevius.

I ara, mors, satisfet del camí recorregut
Sense luxes ni abundància, amb l'única riquesa
De ser lliure pels camins de la pobresa
Perquè mors, car la vida que has tingut
Que per tu, ha estat la teva i l'estimada
Reviuries dins un rull el que l'atzar t´ha portat
Perquè és la teva, l'estimada i desitjada
Perquè mores i amb tu mor felicitat.

Comentaris

Afegir comentari

poema[Ofensiu]
ANEROL | 25-08-2008 | Valoració: 10
sentit, amorós i amant. preciós de llegir
ostres, aquest poema[Ofensiu]
micanmica | 25-08-2008 | Valoració: 10
m'ha semblat una autèntica joia!
des del néixer, passant pel créixer i arribant al morir, extraient de cada etapa el més significatiu i tot allò d'intens i misteriós que ens envolta... m'agrada molt la frase
"Creixes ferm com la llavor que s'ha fet tija"
una abraçada, i felicitats, perquè realment m'ha emocionat!
amb tu l'ànima respira[Ofensiu]
kispar fidu | 04-08-2008 | Valoració: 9
Carai! un cant a la vida! i a viure-la amb estima i sempre amb un somriure d'esperança! per tu i els altres!

La vida és teva, (una cançó de Llach? o Ramón Roma?) recordo que me tieta me la va regalar en fragments pels meus 18 anys.

em quedo sobretot amb els teus versos de:

neixes, sense saber que estàs.
creixes, i amb tu l'ànima respira
la vida és bella i sobrevius.

preciosos, molt encertats, i de grans paraules.

El néixer, sense demanar-ho, sense escollir-ho, ni tan sols saber-ho.
Créixer, aprenent de cada pas, compartint, gaudint dels moments, somrient a la vida i aixecant-te dels mals cops.
Arribes al final, podent mirar enrere tot el que has passat.

Bonic recull d'imatges que tots anem passant.

Últimament no llegeixo massa per aquí! passo pel Fòrum i intento mantenir-me al dia amb Reptes i novetats, però he deixat una mica de banda les lectures... i de vegades les enyoro.

Tenia en ment la teva visita de fa ja uns quants dies! i volia passar també a saludar-te.
Quina foto més maca. El pare de família. (Adient amb el poema ;)

espero que estiguis passant un bon estiu
i ens seguim veient per aquí!
(o per les trobades!)

un petó,
Gemma
Un poema...[Ofensiu]
rnbonet | 01-07-2008
...ric en idees i en figures. Un poema treballat, amb girs lingüístics molt bons, amb essències de la terra.
Nomès un 'però', que no és retret: la rima fàcil d'alguns versos, socorrent-se en les formes verbals. Tu, malgrat els 'peròs' que et posen, AVANT! Amb salut i rebolica!

Valoració mitja: 9.67

l´Autor

Jimbielard

71 Relats

252 Comentaris

90502 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Afegir a preferits

Biografia:

Vaig néixer a Barcelona durant l'any del baby-boom i haig de fer cua per qualsevol cosa. He viscut sempre a Sant Andreu de Palomar, un poble mil·lenari annexat a Barcelona cap al 1897.
Fa poc que escric però he descobert que en gaudeixo i m'apassiona.
M'he anat fent gran, descobrint coses noves, aprenent el que m'agrada i el que no...

Per això us animo a fer qualsevol comentari que agraeixo per endavant.

https://joansamfainablog.wordpress.com/

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >