REVERÈNCIES A LA LLUNA – tot plaer

Estaven decidits a presentar els seus respectes a la lluna, aquella lluna que molts mesos els ajudava a compenetrar el rellotge biològic de la Gladis amb les agendes tan plenes de tots dos, i així poder tenir les seves trobades sense haver de tacar els llençols. El Nispro tenia perfectament estudiat el lloc on es posarien (de fet ja hi havia anat aquell matí a aplanar el terreny), l'hora què sortiria la lluna i tota mena de detalls de la trobada. En arribar al pantà, van agafar les coses del cotxe i van començar a parar l'escenari. Un matalàs a terra, unes espelmes situades estratègicament al voltant, un coixí, una nevereta amb gel i vi, una mica de sopar, uns olis per fer massatges i alguna cosa més... De sobte, va aparèixer un pescador amb la seva barca...

- Sopem? Va dir la Gladis. Per fer temps, a veure si marxa aquest pescador, que s'havia instal·lat amb una furgoneta, la dona i un gos molt cridaner per allà a la vora.

El Nispro només tenia ganes de menjar-se-la a ella, però veient la situació van decidir menjar alguna cosa i fer el primer brindis a la lluna, que ja havia sortit. Es posava nerviós de tenir-la tan a prop i no poder-la tocar massa, així que va treure tots els bàrtuls del sopar que hi havia entre tots dos al mig del matalàs, i s'hi va acostar. Al primer frec, la Gladis ja va poder notar que tenia la polla ben dura i això va accelerar el procés de treure's la roba, de tocar-se, de besar-se, de gemegar...

- Estira't. M'he quedat amb gana. Sempre tinc gana de tu...

Aquells dos primers orgasmes van fer callar els lladrucs del gos. Normalment amb un de sol el Nispro no en tenia prou. Li encantava fer-la gemegar i quan semblava que ja estava al màxim del clímax no parava fins que en provocava un altre i un altre. Això el feia sentir poderós, viril... un superheroi del plaer. I això a ella la flipava, aquestes ànsies, aquesta dedicació, aquesta tendresa...
I després d'una bona estona empotrant-la de cara a la lluna, abans de córrer-se, van decidir provar una juguesca que havien estat parlant.

- A veure si em pots fer córrer amb la boca però sense tocar-me gents amb les mans.
I... dit i fet. Ell allà dempeus, als peus del pantà, no es va poder resistir a la nova tècnica improvisada succionadora de la Gladis.

- Òstia, no sé què fas, però és bonissiiiiiiiiim....

L’orgasme del Nispro va ser d’aquells increïbles, intensíssims, pler de tremolors i d’una sensació brutal de benestar. Estava nu al peu de l’aigua, amb la lluna (quasi plena), amb la Gladis de genolls davant seu mirant-lo amb aquells ulls, agafant-lo per darrere les cames, només fent anar aquella boqueta que el tornava boig. Una situació d’aquestes que li semblava que només es podia imaginar, però que estava superant àmpliament qualsevol ficció.

- Aquests pescadors avui follen segur, només de sentir-nos, no s'hi podran estar.

Després d'una mica de descans i confidències sota la lluna (últimament estaven molt romàntics) ell li va voler fer un massatge amb uns olis que havia portat. Li encantava magrejar-la, resseguir el seu cos, les seves popes, les seves corbes, el seu cul... abans de poder sucar i tot el cos d'oli ja tornava a tenir una bona trempera, com un adolescent. Ella, molt viva, no la va voler desaprofitar i s'hi enfilà ràpidament. Aquella era una imatge per emmarcar: ella cavalcant com una deessa damunt seu, amb la llum tènue de les espelmes reflectint-li a la cara, mentre es recollia els cabells molt sensualment expressament per fer-lo parar boig, i la lluna just damunt del pantà. Amb aquella posició també la va fer estrènyer diversos cops i quan ella es retorcia de plaer ell l'abraçava fort. El cos de la Gladis tremolava com una fulla sobre el Nispro i ell la mirava intentant retenir i gaudir el moment.

Llavors van recordar què havien vingut al pantà per follar dins l'aigua. I el Nispro havia comprat dos flotadors en forma de xurro per poder-li menjar el cony a l'aigua i que la seva estimada no s'enfonsés. Així que van anar a provar l'invent. Enmig d'aquells arbres que sortien del pantà, amb l'aigua a l'altura de la boca, definitivament el Nispro semblava un cocodril.

Al principi l’aigua semblava freda, la nit no era de les més càlides, però a poc a poc els cossos es van acostumar a la temperatura i la sang tornà a fluir. La Gladis amb els flotadors per sota les aixelles flotava de cintura cap amunt... el Nispro entre
les seves cames li aguantava la resta del cos fora de l’aigua a l’alçada perfecta per poder-se-la menjar com a ell més li agradava... tranquil·lament, dins de l’aigua,
fent-la girar sobre si mateixa perquè anés veient el cel ple d’estels que els cobria... El Nispro va pensar que un cop més estava vivint alguna cosa increïble. Cada vegada que la Gladis arribava a un orgasme, inconscientment es corbava, la seva pelvis s'enfonsava i evidentment també el Nispro, que s'esforçava per no ofegar-se.

- Vull que em penetris dins l'aigua, va dir-li.

Però abans que acabés la frase, ja tenia tot el seu membre dins. L'aigua era tan clara i la lluna tan quasi plena que es veia com entrava i com sortia. Que guai!

- Quines primeres vegades que em regales, nena.
- Quines primeres vegades que em regales, nen.