LLIBRE RELATS ERÒTICS - tot plaer

Els encantava fer-se fotos sensuals. Gaudien mentre les preparaven, mentre les feien i es posaven molt calents quan les tornaven a veure. Van descobrir que també els agradava publicar-les i poder compartir amb la humanitat allò que tan plaer els provocava. Sempre discrets, no es volien exhibir, però sempre exhibicionistes...

El Nispro, que no parava mai de barruntar, un dia li va portar un regal. T’agrada obrir regals, li va preguntar?

- Oh, un llibre de relats eròtics!! M’encanta!

Ràpid, van començar a llegir-lo plegats. Tot allò que llegien els semblava tan familiar: les situacions, la seducció, els jocs, les paraules, la humitat, el plaer... Utilitzaven algunes de les frases en la seva intimitat, reproduïen algunes de les seves situacions en persona i s’humitejaven somiant-ho. Quin bon regal!

Sovint quan el Nispro va, la Gladis ja torna, però aquest cop van tenir la idea plegats: volien ser els protagonistes d’un dels seus relats!! Van pensar que anirien a la presentació del llibre i li proposarien fer un trio a la seva autora. Estaven tan empoderats... S’imaginaven provocant-li tot el seu repertori d’orgasmes, el seu decàleg, primer ell, després ella. En sabria ella de fer-ho tan bé com ho fa el Nispro?

Ja feia temps que havien descobert que l’exhibicionisme els excitava molt, ja fos en persona, a través de fotos o a través de relats eròtics. Explicaven les seves aventures per immortalitzar-les i per poder avivar la flama en altres parelles. Ell, s’autocatalogava psicòpata nat, perquè seguia allà on anés a la seva estimada, li agradava mirar-la de lluny, deixar-li post-its, notes i vibradors amagats, fer-li fotos robades en llocs atapeïts de gent... La Gladis es deixava enganyar perquè l’encenia molt aquella mena de jocs, però aquell dia la va ben ensabonar. Seguint unes petites indicacions es van trobar d’amagat al wc d'homes de la sala on es feia la presentació del llibre.

- No t’escaparàs d’aquí sense que et mengi tota. I no és una amenaça!

Només en sentir aquelles paraules, la Gladis, va començar a mullar les calcetes. Uns tocaments, uns xiuxiuejos darrera l’orella i un ditet entrant per sota dels texans. Ja teníem el primer!! Prou silenciós, t’has portat bé - li va dir.

Envalentonada va pujar al wc, es va baixar els pantalons i va passar una cama, literalment, per sobre de l’espatlla del Nispro, perquè pogués fer realitat la seva amenaça. Petons a les cuixes humides, frecs descontrolats i un brutal succionador humà feren que la Gladis no sabés on agafar-se en aquelles quatre parets de rajoles blanques i llises. Encara panteixant va baixar lentament per agafar el membre del Nispro, ja erecte – solia trempar mentre li menjava el cony – i li va fer una fel·lació molt a poc a poc. Contràriament va ser la resposta del Nispro, que sense ni proposar-s'ho es va escórrer a la seva boca en un temps rècord i amb un silenci trepidant, molt diferent dels habituals crits escandalosos. Acabava d’entrar algú al wc del costat. La emoció pujava de grau. La Gladis estava ardent. No en tenia prou. No en té mai prou. Així que estant ell encara en estat de la “petite mort”, la Gladis es col·locà la polla del Nispro entre els seus llavis, els de baix. En va tenir prou amb la duresa que encara presentava i la situació excitant on es trobaven per descontrolar-se un últim cop amb uns pocs frecs molt gustosets.