JOCS PICANTS A LA BIBLIOTECA - tot plaer

Un relat de: Gladis i Nispro

Va sonar la campaneta, que anunciava un missatge de wats’UP de la Gladis. Una foto amb una taula plena de papers i un missatge picant: “si endevines on soc, tens premi”. El Nispro va reconèixer ràpidament el lloc, no li havia posat massa difícil... era clar que tenia ganes de premi. La resposta no es va fer esperar ni un minut: “atenta perquè el premi el tindràs tu”.

Un cop de moto i en menys de 15 minuts ja estava a la biblioteca espiant per sobre els llibres, com un psicòpata, intentant localitzar la Gladis. S’amagava a l’última planta, a dalt de tot, en unes taules petites rodones que tenien uns grans finestrals a la vora i on curiosament, quasi no hi havia ningú més. Sense dir res, va seure davant la Gladis (que el va mirar dissimuladament per sobre les ulleres), va desplegar l’ordinador i una llibreta. Va treure un llapis i va escriure a la llibreta: “avui tens dos premis, el primer és dins aquesta llibreta”. Va posar entre les fulles de la llibreta (d’una forma poc dissimulada) un estimulador de clítoris, i al costat de la llibreta va col·locar en forma provocativa el comandament a distància de l’aparell. Es tractava d’un estri petit, que es fixava amb un imant a les calcetes i que feia les delícies de la Gladis en diverses ocasions... conduint, fent un vermut... Va fer córrer la llibreta per sobre la taula fins davant d’ella. La Gladis el va mirar un altre cop per sobre les ulleres, mossegant-se el llavi com ella feia i com sabia perfectament que el tornava boig. Agafà la llibreta i escrigué: “aquí?”. I després que ell fes que si amb el cap, el va agafar i dissimuladament se’l col·locà. Hi havia tant silenci que quasi es podia escoltar la lleugera vibració que produïa l’aparell. El Nispro de seguida va anar resseguint els diferents modes amb el comandament mentre se la mirava des de la cadira de davant. La Gladis anava tenint petits espasmes a cada canvi de ritme, cada canvi de vibració... s’anava acomodant, fins i tot emetia algun petit gemec que exagerava una mica per fer tornar boig al Nispro, que tenia una bona erecció contemplant l’espectacle. Finalment, la Gladis tancà els ulls, es mossegà el llavi, el seu cos va patir dues o tres descàrregues i amb uns gemecs molt controlats arribà a un orgasme que li va semblar viure en pròpia pell al Nispro.

Un cop refeta i amb l’aparell de volta dins de la llibreta, li retornà amb una nota acabada d’escriure: “el primer premi m’ha agradat molt... vull el segon”. El Nispro li retornà la llibreta amb el text: “pel segon m’hauràs de seguir”. Es va aixecar i va començar a caminar en direcció als serveis. En arribar a la porta va girar una mica el cap i va veure que la Gladis s’estava aixecant de la cadira va donar un cop d’ull a dins del lavabo d’homes; no hi havia ningú i va tornar a sortir a estirar-la cap a dins. Tres orgasmes de la Gladis i una gran escorreguda del Nispro (tot molt silenciós, en mode biblioteca). En acabar, van sortir del lavabo com si res, i van tornar a seure... primer ella... després ell... Dos minuts després el Nispro agafà la llibreta de nou: “et convido a un vinet a una terrassa”. Vull veure l’espectacle, ara amb públic.

Comentaris

  • No l'he entès, sincerament... però tinc la sensació que té un cert potencial encara no aprofitat[Ofensiu]

    No estic segur d'haver entès gaire del relat... tot i que juro que me l'he llegit de la A a la Z.

    Una noia que busca un joc picant en la biblioteca i un company que li passa com un objecte en el llibre...

    Em fa pensar en les aventures sexual-erotiques dels Toomics.

    T'animo a seguir endavant, Gladis i Nispro, però el proxim cop cuida més les metàfores visuals.

    Força i ànims!!!