Cercador
Retorn
Un relat de: Antoni Casals i PascualYo no sé: yo sólo sufro de no saber quién eres.
PABLO NERUDA
Retornes del viatge inesperat
als àmbits del mirall on et vas perdre.
Tot t'és estrany i el món en què et retrobes
no és el mateix ni en són iguals els vespres.
Amb desconcert, apiles records fràgils
que, com sucre al cafè, van diluint-se
i poc a poc recuperes imatges
que creies oblidades ja per sempre.
Al pou del fred, on vas passant les hores,
hi creix el desconsol de la penombra
Comentaris
-
5e aniversari[Ofensiu]Jere Soler G | 11-01-2009
FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!
Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs? -
Et descobreixo ara...[Ofensiu]M.Salles | 26-09-2008 | Valoració: 10
he passejat pels teus relats. Et comento aquest però podria ser qualsevol altre. M'han agradat.
Respecte el retorn... els meus retorns han estat sempre fruit de fugides breus, les vacances. Fins i tot el què dius és cert en aquests retorns diguem-ne "light" (per utiitzar una expressió pròpia d'aquest món globalitzat en què vivim).
Et seguiré llegint. -
Retorn[Ofensiu]Ullsblaus1 | 19-08-2008 | Valoració: 10
És un poema molt real, perquè quan marxes de casa teva o de la teva ciutat durant una temporada i tornes estas desconcertat, no reconeixes bé les coses i no saps que fer.
El teu relat ha expresat aquestes coses amb les teves frases comparatives i le paraules literàries. M'ha agradat molt.
Salutacions
ullsblaus1 -
Amic Antoni![Ofensiu]F. Arnau | 16-08-2008 | Valoració: 10
Benvingut de nou a RC...
Els teus decasíl·labs ens fan falta, i aquests del teu "Retorn" són molt bons.
Desitge que estigues gaudint de l'estiu, i de les vacances, si les tens, i espere que el teu nou llibre "La mirada de la gàrgola", del que forma part aquest magnífic poema, siga tot un èxit.
Una forta abraçada!
... I molta salut!
FRANCESC -
Ben retrobat[Ofensiu]franz appa | 15-08-2008
Continues en la línia introspectiva, el diàleg amb un mateix, o amb la imatge que retorna també el mirall. Una mirada de fred i de zones de penombra, on creix un desconsol potser incurable, però que no renuncia a qüestionar-s un cop i un altre, revisitant des de la seva mirada petrificada la vivor de les imatges que, tot i ser passat, són la matèria viscuda i revifadora del present.
M'encanta la brevetat i concisió d'aquest poema i la musicalitat de la rima assonant.
Una abraçada.
franz
Valoració mitja: 10
l´Autor
123 Relats
783 Comentaris
145372 Lectures
Valoració de l'autor: 9.86
Biografia:
Vaig desaparèixer una temporada, no sé ben bé per quin motiu i de tant en tant retorno com qui de nou reprèn una vella addicció.El meu correu: antonicasals@mesvilaweb.cat (per si em voleu dir res).