Retalls de melangia

He queda't impactada amb el teu vocabulari!
Poca gent sap escriure com tú!

Moltíssima sort!

marina.

PD qué també saps dibuixar?

joia!

Felicitats!

Quasibé no tinc temps de comentar-te o senzillament llegir un poema teu, que ja m'espera un altre, tant o més bo que l'anterior. I és que vas millorant i atrevin-te a rimar i tot, malgrat que la tècnica és molt complicada i enrevessada.
No paris, pero, ullsblaus1. Mai deixaras de sorprendrem amb la gran varietat de temes que tractes i alguns delicats per la teva edat.

Una forta encaixada de JOANPG.

...que no valore -puntúe- els relats ni els poemes. Si ho fera encara, seria un 10.

Primer, moltes gràcies per la dedicatòria.
I després, dir-te que els versos són molt bons si tenim en compte la teua edat. Exactament no són tots haikús, la mètrica dels quals és 5,7,5 síl·labes poètiques catalanes. Això, però, no vol dir res: has escrit uns poemes encantadors, completats amb un dibuix 'de bandera'. Felicitats!
I salut i rebolica, xicon!

i intens poema a la melàngia.

Viure només de records no és bó, però portar al cor els records més estimats és ben bonic....com el teu poema i el teu dibuix.

M'ha agradat molt!

Una abraçada,
MarBlava

Entenc existeixi la melangia. És una emoció. I som emocions. Però em repugna per la seva càrrega alienadora i paralitzant.
Hi ha gent que viu al pais de la MELANGIA. No !!!

Ei m'alegra que gent de la teua edat tinga el cuquet d'escriure coses. És maagnífic. I, a sobre, no ho fas gens malament. T'augure un gran futur, xicon!