Res

Si res notinc a dir
Perquè em neix la paraula
A racons coneguts
De l´antic desconhort?
Si res no hi ha al cor,
Cóm em crida la faula
i el poema i el relat
per dir el que ha de dir un mort?

Si no hi ha molt fred al niu
L´ocellet xic es mor
I la mare no té
consòl en el seu cor.
Quan no quedan paraules
Les ànimes pateixen
I els seus llavis es queixen
D´aquesta lenta mort.

Tantmateix el paper,
el llapiç i les hores
són violes i tenores
per a dir quelcom més.
La vida mai no és
un halit que s´escola,
que és l´hábit d´una sola
paraula a repetir: vull viure…. o vull morir.