Cercador


Llista categories

Repte L - "La nostra pluja" i "Des del soterrani"

Un relat de: REPTE CLÀSSIC

Proposat per: Carme Cabús i Mandalf (6 de novembre del 2005)







Tema: "Un dia de pluja"





Extensió aproximada: 200 paraules





Condicions: El text ha de contenir les paraules "clivellar", "vímet", "alzina" i "lluerna"





Durada: 24 hores





Guanyadors: Guanyadors: quetzcoatl - Biel Martí







Text guanyador:



"La nostra pluja" quetzcoalt

Sabia on vivies, però vaig donar voltes i més voltes pels carrers del teu barri sota aquell xàfec de tardor: no em decidia a trucar a la teva porta.

Era tot tan absurd: la pluja, colpejant insistentment la terra; el dia, que es desdibuixava trist; la teva finestra, lluerna de records inoblidables; i la meva puta indecisió...
Se'm feia un nus a l'estómac; de nostàlgia, de covardia.

*

La nostra filla va sortir del teu apartament i vaig notar com el cor se m'obria a clivelles, i com de sobte m'inundava tot el fred i tota la por que s'escolaven per les escletxes del passat.
En respirar fons vaig notar-me els pulmons petits: la seva bellesa feria...

**

Vas obrir-me la porta, sorprès.

Estaves menys vell del que em pensava; a mi el pas del temps no m'havia tractat tan bé. Només els ulls de color vímet se't veien infinitament més tristos i vaig sentir una veta de culpa que m'escanyava.

Teníem tantes coses a dir-nos, però la pluja, incessant, parlava per nosaltres.
Vaig refugiar-me en els teus braços, que van tardar en reaccionar; però poc a poc la rigidesa del teu cos baixava la guàrdia.
Tu també ploraves, com la darrera vegada que et vaig veure, potser aquesta vegada amb més por que mai.

***

A recer de la llar de foc ens despullàvem, temerosos d'haver oblidat l'amor; temerosos, també, de retrobar-lo.
-Espera -vas dir espantat -. Tornaràs a marxar?
-Si em vols, he vingut per quedar-me...
No quedava espai pels llavis entre els besos, ni pels retrets entre el murmuri de les nostres veus.
Ho volia per sempre: l'olor d'alzina de les nostres pells calentes, els petons de mel oblidats mentre viatjava, i la vida amb tu; aquella pluja que mai havia parat caure.

I, en plena nit, sortia el sol.

*****



"Des del soterrani" Biel Martí

La pluja queia de forma constant des de primera hora del matí. Des d'on ell era, veia la lluerna que, normalment, deixava entrar algun raig de sol però avui només permetia una tènue grisor, convertint el soterrani en quelcom més llòbrec del que ja era. Lluerna que esdevenia una petita però inabastable sortida al món exterior, que tant enyorava. Allargant el coll fins fer-li mal, podia distingir de tant en tant els vímets que tapaven finament la llum grisa. Parant l'orella amb un màxim de concentració, li semblava que les gotes de pluja repicaven el ritme d'una cançó. Al voltant de la lluerna, la pintura clivellada li feia pensar que, potser algun dia, la fusta cediria i entraria aire fresc, oloraria l'alzina del final del jardí. En el fons però, què importava? Per molta llum, pluja o aire que li freguessin la pell nua i tallada, seguia depenent de la seva raptora. Les mans lligades per ferros a cadenes que penjaven del sostre, els peus tancats dins una caixa de fusta, la cintura controlada per una corda forta i espessa i al coll, com un gos, una anella d'acer. Després de les tortures de mitja tarda, la finestra que donava a l'exterior, que ara era plena de petites espurnes d'aigua regalimant fins al terra, esdevenia l'únic lloc on mirar. Havia perdut la conta dels dies que feia que era en aquell soterrani, presoner en el fons, no d'una malalta o una boja, sinó de la seva imprudència, del seu desafiament al desconegut.
La va conèixer per Internet feia només uns dies, les seves propostes lascives l'excitaren tant que no va veure res estrany a l'inici, fins que es trobà com ara. Havia canviat la finestra de l'ordinador per la del soterrani. Ara ja sabia que no li agradava el masoquisme.





Entrega de premis: Les declaracions dels guanyadors





Altres textos presentats: Resta de participants



Comentaris

Afegir comentari
  • Vot de la dècada x "Des del soterrani"[Ofensiu]
    Espiadimonis | 01-03-2006

    vot de la dècada per "Des del soterrani", de Biel Martí

  • Vot de la dècada per "La nostra pluja."[Ofensiu]
    Jere Soler G | 01-03-2006 | Valoració: 10

    M'ha costat molt decidir-me en aquesta dècada de grans reptes. Finalment opto pel que considero millor escrit, dins la meva visió subjectiva.

  • Vot de la dècada per La Nostra Pluja[Ofensiu]
    T. Cargol | 01-03-2006

    Vot de la dècada per La Nostra Pluja

l´Autor

Foto de perfil de REPTE CLÀSSIC

REPTE CLÀSSIC

254 Relats

351 Comentaris

285672 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Afegir a preferits
Biografia:
Ets un/a guanyador/a del Repte? Felicitats! Aviat veuràs el teu relat publicat!

QUÈ és un REPTE ? Molt fàcil :

El Repte, és una proposta que ha sorgit entre els autors i lectors de Relats en català. Es tracta d'un exercici narratiu que combina imaginació i destresa. S'ha d'escriure un relat sobre un tema concret que tingui entre dues-centes i mil paraules, quatre de les quals estan predeterminades i cal incloure-les de forma obligatòria. El Termini de presentació dels originals el tria el Jutge, que és l'anterior guanyador. Amb una setmana sol ser suficient. Els nous Reptes es pengen al Fòrum i en el mateix post: els relats que optin a guanyar.

La persona que resulta guanyadora tria el nou tema, les noves paraules i valora els relats que es presenten al nou Repte decidint-ne el corresponent guanyador. I així successivament.

Us hi animeu ? ;)

Ets el Jutge d'aquest Repte i has decidit qui és el/la nou/nova guanyador/a del Repte ?

Bé! Ara has de publicar-lo aquí.

El nom d'usuari és: guanyadordelrepte
La contrasenya la pots demanar al FÒRUM o al correu electrònic de l'ARC (l'Associació de Relataires en Català).

Clicant AQUÍ trobaràs La PLANTILLA!


Encara no saps de què va el Repte? Fes un cop d'ull als relats que ja hi ha publicats. Per més informació, pregunta al FÒRUM!

A reptar s'ha dit!
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >