Repetiré el teu nom les vegades que calgui....

Buides de tu, buides d'olors, d'imatges, de sons... buides d'amor... Marxo sense res a les mans, sense ni un bocí de tu en la meva pell, sense el teu perfum, sense el so de la teva veu ressonant per les parets del meu interior...
Repetiré el teu nom les vegades que calgui per poder veure't a prop meu. Per sentir-te al meu costat, per notar cada sensació que es desprengui del teu rostre i per endur-me'n el teu amor, el teu record... per no marxar amb les mans buides...

Jo també he marxat amb les mans buides molts cops... últimament em dóna la impressió que massa... aix... la sensació de mirar-te les mans i veure-les tan buides...

M'ha agradat el teu escrit! trobo que aquesta manera de tractar-ho fixant-te en les mans, en les olors, en el tacte, el so, les imatges... és preciosa... preciosa per parlar d'un tema tan especial i sensible com l'amor...

Apa wapa, ens veiem!
que vagi bé!
cuida't!

Gemm@

el seu nom, que corri la teva veu per l'univers, que les estrelles es passin el teu missatge i que la lluna et xivati on ell dorm...
i no et desanimis perquè... el fred és un espai entre dos focs, el fred és una flama sota zero, el zero és el silenci abans del número i el número és el nom de la quantitat i la teva quantitat d'amor és massa gran per oblidar el seu nom... (collons, quasi em perdo...!)
una abraçada.

No sé com he trigat tan en descobrir els teus escrits. Però és que des de la primera frase ja m'ha captat...m'encanta la manera que escrius...la forma tan natural. Senzilla...però per res això és dolent...si un cas a mi m'agrada...per què a més, està plena de sentiments! Enhorabona!

però la lluna és nostra.... ella és només una, i és tan partícep de les teves nits com de les meves, encara que aquestes passin a hores diferents...
Caigui la nit o surti el sol, el moment és el de menys, el que importa són els sentiments!
Una abraçadooota!!!!!

com has dit, la prova de la distància diu moltes coses... encara que la separació és gran la lluna és la mateixa!!!

...i deixela que tota sola rutlli...que ja sap on va.

Una abraçada

Un petit consell d'un iaio
No diguis mai mentides, si el trobes a faltar reconeix-ho, no hi ha cap problema si et fa mal afronta-ho, i serà mes fàcil de recuperar.
Ets molt jove i la vida dona moltes voltes, moltissimes,, i sense deixar anar el que em viscut, podem afrontar el que te que vindré amb força i seguretat, segur que si no es millor, com a mínim serà igual.

Una abraçada Sílvia

Ah el relat m'agrada força, està ple d'aquest sentiment tant teu (ulls foscos)

Salut i república per a tothom


Josep mª