Repapiejar

Un relat de: SANTANDREU3

REPAPIEJAR

Els historials mèdics no s'han d'explicar, però jo tinc el meu i estic satisfet de poder fer un passeig cada mati i cada tarda pels carrers del meu barri.

Em passa, però, que la geografia que comprèn les meves excursions és cada dia més petita. Pot influir la meva edat, però no ho tindré clar fins que parli amb el metge els dimarts que ve, que tinc visita concertada.

També em passa que em canso més cada dia i em cal tenir molt ben estudiats els meus recorreguts per asseure'm cada quan em convé. Bancs públics, pilars , parades d'autobús... qualsevol petit sortint de cada façana...

Quan trobo un banc ben situat a sol o a sombra segons el dia, llegeixo un article del diari (La resta dels articles que m'interessen els allargo fins al vespre) i després em quedo amb la mirada perduda, pensant coses meves.

Segurament més d'un deu pensar que repapiejo, quan precisament estic en els moments més apassionants dels meus records i les meves fantasies , que es barregen desordenadament en el meu cervell. .

Avui pensava en l'Ainoa, que escriu a Relats en català i molt be, per cert, i en un poema seu que es diu "Vull" i jo m'imaginava que era la seva parella de sis mesos abans . D'ella també he recordat altres escrits i m'han entrat uns gelós ridículs, perquè ella segueix la seva vida i explica que va conèixer més nois i seguir els seus impulsos de cada moment i jo li haig de desitjar que les coses li surtin be, i deixar de pensar-hi, retenint només la meva reacció primera al llegir el seu vers.

Deixo a l'Ainoa i penso en la "Paquita", que m'agradava amb deliri quan tenia l6 ó 17 anys. Ella s'ho passava be conversant amb mi, però va aparèixer en Jordi que era més alt que jo, i encara que jo em sabia més capaç que en Jordi en molts aspectes, ella es va enamorar d'ell i jo vaig saber que l'havia perdut abans guanyar-la.

Després vaig marxar de Sant Andreu i la casa on treballava em va enviar de viatge per Espanya i, molt més tard, vaig saber que el Jordi i la "Paquita" jo no sortien junts. I més tard encara, vaig saber que tots dos havien format parella amb altra gent, i tots dos amb mala sort. I encara penso en aquella noia amb enyorança.

D'aquests amors frustrats en tinc un cove ple, però a vosaltres us agradarà més que us expliqui els meus amors cibernètics i televisius.

De TV3, per exemple, us puc jurar que estic enamorat de la Helena Melero, amb qui vaig coincidir en un casament de molta vinya i molta pluja (si aquest detall arribés al seu coneixement, segur que el recordaria).

La Helena Melero no és pas cap nena i jo crec que fa al menys 20 anys que treballa a TV3. He dit que estic enamorat i aquesta no és la paraula. Estic admirat dels seus ulls, que son una meravella i de la naturalitat i elegància amb que accepta que es va fent gran.

Després hi ha una periodista petitona, que treballa en el programa d'en Josep Cuní i que té un nom que el trobo maquíssim: Fina Ruaix.

No és gens presumida i apareix cada dia amb roba que no cridi l'atenció. Treballa amb una professionalitat perfecte. Fa petits reportatges de notícies del programa i no diu mai ni una paraula de més ni una de menys.

I a Internet tinc converses amb dones que no conec, però que les estimo, i estimar és bonic quan només has conegut unes paraules i la manera d'expressar.les. És el triomf definitiu de la imaginació.

Per això no m'importa que gent del meu barri pensi que estic passant figues, mirant el buit assentat en un banc de fusta.






Comentaris

  • aH ! bRUIXOT, DOLENT ![Ofensiu]
    SANTANDREU3 | 17-07-2006

    aMIC BRUIXOT, el teu comentari m'ha semblat com si haguéssis vist el meu com ofensio, i en sap greu.

    De les meves classes de Retòrica i Poética fa uns 80 anys, més o menys, i aleshores els sonets sembla que éren com m'explicava l'hermano de La Salle.

    Com que les coses en 80 anys han canviat molt i jo no tinc ganes ni d'enfadar-me i que ningú s'emfadi amb mi, si el Riba escrivia sontes de 12 versos, i l'alexandrina també en té dotze, casualment, de versos, jo ho accepto humilment.

    Però, a canvi, diguen que la mala educació que t'havia semblat que jo empreva, era una boira que t'havia fet confondre.

    Gràcies.

    SANTANDREU

  • Efectivament[Ofensiu]
    Bruixot | 17-07-2006

    repapiejes! És curiós que tot de dones et comentin les teves fantasies amb les noietes que tenen una tercera part de la seva edat. A mi aquest relat no m'ha agradat (n'hi ha uns quants que m'agraden prou!), no em diu res de res... Deu ser que no sóc dona! Clar que l'edat no és impediment per comportar-se com un adolescent... i de fet m'admira la gent que ho pot fer (i no és broma!).

    Ara seriosament, tu si escrius molt bé en prosa, tot i que potser et caldria pensar-t'ho dos cops quan escrius segons que. Per exemple comentaris a altres.

    Em sembla bé que no t'agradi la meva poesia, ets ben lliure. Però una cosa és una opinió i una altre es posar-te a pontificar quan no saps de que parles...

    Si prefereixes creure el "hermano" que als estudiosos de la poesia (no sóc pas un d'ells) que diuen el que és un sonet (que, com sempre, el que escriu pot fer el que li doni la gana, o no?), no anem bé. ¿O és que el primer sonet de "Salvatge Cor" de Carles Riba no és un sonet perquè té 8 síl·labes enlloc de 10?

    Ah, per cert, jo no he escric gairebé res en prosa. O com a mínim no ho he publicat.

    Bé, sense ànim de revenja ni res d'això. Només et volia recordar que aquí escrivim per pasar-nos bé, i no cal anar amb "perepunyetismes carrinclons".

    Ah, per cert. Potser no ho recordes però tu i jo ens hem vist uns quants cops... i et conec prou bé (ho dic perquè em fa una mica de pena que diguis segons què segons com, en aquest cas d'una manera poc elegant).

    Salut!

    Xavier / Bruixot

  • Gràcies[Ofensiu]
    Ainoa | 06-07-2006

    és la única cosa que puc dir, moltes gràcies per fer-me un forat dins el teu pensament.
    No he pensat mai que la gent gran sigui estranya, estigui perduda mirant el buit o com tu dius repapiejant, al contrari, quan els mires són persones que han viscut molt, que amb la mirada et penetren dins i de cop i volta et sembla que són capaços d'endevinar els teus secrets. El perqué encara no l'he endevinat, no ho sé pas, però la gent gran, té un punt de sabiduria i consciencia a la mirada, amb mescla de tendresa que et fa dubtar i mostrar respecte.

    He estat desconectada de relats per exàmens, però tornaré i espero anar a les próximes trobades, llavors parlarem personalment, tot i que sort que no vaig anar a les altres trobades, estava molt tristona, pels relats ja sabras que ho vaig deixar amb el xicot. Esperaré veuret i que des del teu punt de coneixement em parlis. Estas ple d'amor per les dones i això serà el millor consell.

    Molts petonets.

  • tendresa i humanitat[Ofensiu]

    Em sembla un relat tan sincer,tan tranquil... i d'una gran humanitat. Continua fent excursions i trobant el descans en cada racó que desitgis.

  • Ostres Pere![Ofensiu]
    ROSASP | 04-06-2006

    M'ha semblat veure't al banc mirant el buit i amb un ferèstec renillar de sensacions i sentiments fugint al vol entre els teus ulls.
    Ens apropes a unes petites fraccions del teu món, fet a mida, únic i irrepetible com són cadascun dels nostres móns.
    La imaginació és molt més que una eina, és energia en moviment capaç de trencar límits i picar picardiosament l'ullet a la rutina.

    Em fas somriure i comprendre el pas del temps amb una naturalitat despullada i una immensa tendresa...

    Una abraçada!

  • Un relat ple de què?... de tot![Ofensiu]
    angie | 04-06-2006

    Estimar i imaginar, buff... has tancat el relat amb un repapieig?. Jo penso que no!.
    M'ha encantat el to del relat, pròxim i melangiós. L'edat és un bé més valuós del que molts pensen i gràcies al seu creixement podem trobar relats com el que acabo de llegir, amb una frescura pròpia d'un adolescent però impossible d'haver estat escrit per ell.
    Felicitats, Pere!

    angie

  • M'ha agradat trobar-te entre tants i tants autors que formem part d'aquesta web.[Ofensiu]
    helena | 30-05-2006 | Valoració: 10


    M'ha encantat Pere, aquest teu relat de sinceritats properes i reconeixibles.

    Crec que la gent té una idea errònia de cada edat, com si tots els de 20, els de 40, els de 60, etc, fossin tallats pel mateix patró.

    Cada persona és un món unic, un miracle de la natura.

    Però hi ha una tendència terrible a etiquetar-ho tot, fins i tot, les persones. La tendència només és aixó, una tendència que alguns o molts segueixen, però d'altres fan el seu propi camí.

    Jo, quan llegeixo a la gent de Relats, em meravello, de tanta gent diferent i de la manera de cadascú de sentir i expressar els seus sentiments o emocions més profundes. Alguns, com jo, ho fan emparats en l'anonimat. Si no potser mai, haguessin compartit amb ningú els seus sofriments íntims o alegries desbocades, intenses.

    La comunicació que establim al llegir i comentar relats o poemes, per a mi és un miracle bellíssim.

    Trobes persones de gran sensibilitat concentrades en una web. En altres àmbits seria dificil trobar tants éssers sensibles per metre quadrat.

    Finalmet, agraïr-te el comentari i sí, penso com tu, tot es transforma i res s'acaba. Hi ha mil móns en expansió.

    Una forta abraçada!, m'ha agradat ensopegar amb tu, doncs hi ha molts autors i és impossible el contacte amb tots ells.


    helena

  • amb confiança ...[Ofensiu]
    Conxa Forteza | 17-05-2006

    ni sé qui són aquestes senyores ...

  • pareix mentida ...[Ofensiu]
    Conxa Forteza | 17-05-2006

    que sabent com som, no vegis que parlava de broma, venga Pere com vols que estigui gelosa d'aquets lloros ...

  • Gelos...[Ofensiu]
    SANTANDREU3 | 17-05-2006

    Conxa, bonica, no em diguis mai més que tots els homes som iguals.

    La majoria caminen molt millor que jo, i no tenen mandra de sortir al carrer.

    Amb tú sempre hem passat bones estones xerrant, però ara, ja, anar al centre de la ciutat per veure't, em costa més esforç del que sóc capaç de fer.

    Si vols dinar al meu barri, em telefones i quedem.

    I no diguis més bajanades. No pot posar-te incòmode perquè parli de la Melero o la Ruaix.

    Tú ets la Conxa, que és ser tota una altra cosa.

    Trúca'm.

    SANTANDREU3

  • i de jo ni pruna ...[Ofensiu]
    Conxa Forteza | 16-05-2006

    del darrer dinar nostre sense fum i desesperats per poder fumar. Ja veig que jo no som res dins la teva vida, només una senyora que de tant en quant et fa riure i tu convides a dinar, tots els homes sou iguals ...

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: