Reflexions i petites paranoies: Papes i mames.

Durant els últims mesos, l'església ha estat una protagonista dels medis de comunicació gràcies al canvi de papa, i això ens ha fet pensar a molts:

Una de les primeres preguntes que ens la fem ja des del procés d'elecció: Què deuen fer més d'un centenar d'homes, que no han estat mai amb una dona, tancats en una sala sense que ningú sàpiga exactament el que hi passa a dins? I es clar, si això ja queda sospitós, a més a més es tanquen amb clau perquè ningú ho esbrini (d'aquí en ve el nom: ConClave).

Un altre dubte que tinc és: Si on hi ha un monarca és una monarquia, on hi ha un dictador és una dictadura, on hi ha demòcrates és una democràcia,... Per què a on hi ha un papa és un 'papat' i no una 'papada'?

Una altra pregunta que ens fem és: Per què no hi ha cardenals que siguin dones? Per què una dona mai podrà estar al capdavant de l'església? Diuen que és perquè a l'últim sopar no hi havia dones. No obstant, hi havia negres a l'últim sopar? Hi havia italians? Hi havia gent que parlés anglès? Hi havia majors de 70 anys? Hi havia malalts amb parkinson??? Personalment crec. Aleshores, per què les dones no?
Us imagineu que sortís elegida una dona? Enlloc de tenir un papa tindríem una mama; enlloc d'un papat, un mama. Bé, això si ho traduïm literalment, però si seguim la lògica de la papada que he explicat abans, aleshores tindríem una mamada). Us ho imagineu? Jo ja veig els titulars dels diaris: "La primera mamada de la història". Bé, potser no acaba de sonar del tot bé...