Reflexió

reflexió que dóna per pensar molt i molt...
moltes gràcies per les teves paraules d'ànim i el teu contacte tan amable
una abraçada
joan

Encertada reflexió, i certa .
Ens movem per parametres bioquimics
marcats per segles d'evolució,
i en el fons de tot, nomes unes substàncies
minuscules , infinitesimes, que tenen mes poder que kilos de muscle, o munions de neurones.
Si es conseguisin manipular aquestes substancies, l' home esdevindria esclau dels sentiments, manipulats.

Avet

m'ha agradat molt akest text te molta raó
i jo tampoc t'havia llegit mai i segons el comentari k mas fet tens raó e de lluitar pero... més díficil

bueno graciees

adew i un petó

les reflexions que exposes. La solitud ens acompanya, fins i tot, quan estem envoltats de gent en un acte social. Crec que és inherent a l'ésser humà.
I sí, l'amor - el motor de la vida - que dóna il·lusions per no defallir d'aquesta solitud primària que ens ha estat donada.

V.

Hi ha un tal Rapea444 al que he ofès molt puntuant-te amb un 5. Bé, si l'h ofès a ell la veritat ´es que m'importa ben poc (ja que em critica per haver publicat 2 relats portant en aquest web 1 mes, i ell no n'ha publicat cap) però el cert es que em sabria greu haver-te ofès a tu, que no era pas la meva intenció, nio molt menys. Soc una persona que puntua a l abaixa, i no m'avergonyeixo. M'agrada puntuar a la baixa perquè es una forma d'encarar-te a la superació. Si t'hi fixes, crec que no he donat a cap relat una puntuació mes alta que un 8. Soc sincer i no m'agrada regalar 10 perquè em sentiria hipòcrita fent-ho, tot i que respecto que l'altre gent ho faci, i ho faci de cor. En tot cas, trobo que aquest relat que has escrit, potser he sigut breu comentant-lo. Realment ´es interessant com a relat i inclou alguna metàfora que m'impacte, però la seva redacció no ´´es del meu gust i com que se que no ets un nen de cinc anys se que em perdonaràs per dir-te que sobre gustos no hi ha res escrit (fins que algun de nosaltres dos ho escrigui;) ) No em considero un gran escriptor, sino un aficionat a les tecles mecanografies. Desitjo que perdonis la meva ofensa i que es resolgui el conflicte creat per aquest tal Rapea444, al que l'invito a reflexionar sobre l'estupidesa que ha com es. Una abraçada molt forta i visca la literatura.

malauradament no es contagia...

i envoltats de gent... quina sensació tan freda. Són moments en què ni els nostres pensaments ens poden fer companyia.

Una abraçada amb molt d´afecte.

reflexionada, logicament. El que vull dir es que és bona i certa. Et felicito i et seguiré llegint.

Salut, records i....BON NADAL!

ullsblaus1

Estic d'acord amb el què dius: "naixem sols i morim sols", això hi ha molta gent que no ho entenen.

M'agrada la soledat perquè em permet la reflexió, i perquè sé que no és una solitud imposada. Però també molta gent té por de la soledat, té por del silenci, i només d'aquesta manera t'arribes a conèixer.

Ara podríem dir que hi ha moltes classes o maneres de soledat i de sentir-la. Potser n'hi ha una per a cada persona. Tal vegada també hi has de ser sensible. I intentar defugir la soledat que és una condemna...

Salut.
onatge

He sentit dolor dins meu llegint-lo.
La soledat de l'ésser humà és cruel , però deixa'm dir-te que si no hi haguessin moments de foscor, no podríem gaudir de la llum . Aquesta llum és com tu ben bé dius l' AMOR .
Aquest AMOR és el motor de la vida , està envoltant el nostre món , obrim la finestra i deixem que entre dins nostre, per omplir-nos , per poder-nos donar als altres.

desitjo de tot cor que siguis feliç !

la solitut no és bona companya, sobretot si no l'has triat ... però vivim en una societat que cada vegada més ens aïlla els uns dels altres, curiosament quan més mitjans de comunicació tenim al nostre abast.

Salut,
beginn