Reflexió

Un relat de: AVERROIS

REFLEXIÓ

No tenia ganes de sortir de casa...La vida m'havia donat més o menys tot el que havia volgut, però ara em trobava sol...Una soledat en mig de una multitud. Una multitud de gent sense cares ni ànima...
El ser humà és individual, solitari i tan sols es completa amb altres per un objectiu comú...Quan aquest objectiu s'ha complert, el ser humà torna a ser individual i solitari. Per això naixem sols i morim sols encara que estiguem envoltats d'una multitud de gent.
Tan sols una cosa ens pot fer deixar aquest estat de soledat... l'amor. Un sentiment estrany, fora del paràmetres del ser humà...Com potser que siguem capaços de donar la nostra vida per les persones estimades? L'excepció que confirma la regla, l'home deixa de ser egoista, solitari, individual, per donar-ho tot a un o uns altres...Miracle!
Seria bo que aquest sentiment fos com un virus, més potent que el Sida o el Càncer i envoltés aquest petit planeta blau, minúscul en mig del gran Univers. Potser llavors començaríem a ser sers HUMANS, en lloc de ANIMALS racionals.









Comentaris

  • molt bona i aguda...[Ofensiu]
    joandemataro | 10-04-2011 | Valoració: 10

    reflexió que dóna per pensar molt i molt...
    moltes gràcies per les teves paraules d'ànim i el teu contacte tan amable
    una abraçada
    joan

  • Manipular sentiments[Ofensiu]
    Avet_blau | 14-02-2009 | Valoració: 10

    Encertada reflexió, i certa .
    Ens movem per parametres bioquimics
    marcats per segles d'evolució,
    i en el fons de tot, nomes unes substàncies
    minuscules , infinitesimes, que tenen mes poder que kilos de muscle, o munions de neurones.
    Si es conseguisin manipular aquestes substancies, l' home esdevindria esclau dels sentiments, manipulats.

    Avet

  • Mimi... | 14-02-2009

    m'ha agradat molt akest text te molta raó
    i jo tampoc t'havia llegit mai i segons el comentari k mas fet tens raó e de lluitar pero... més díficil

    bueno graciees

    adew i un petó

  • Interessants[Ofensiu]
    Vincent | 15-01-2009

    les reflexions que exposes. La solitud ens acompanya, fins i tot, quan estem envoltats de gent en un acte social. Crec que és inherent a l'ésser humà.
    I sí, l'amor - el motor de la vida - que dóna il·lusions per no defallir d'aquesta solitud primària que ens ha estat donada.

    V.

  • Perdó en cas d'ofensa.[Ofensiu]
    Daniderch | 14-01-2009



    Hi ha un tal Rapea444 al que he ofès molt puntuant-te amb un 5. Bé, si l'h ofès a ell la veritat ´es que m'importa ben poc (ja que em critica per haver publicat 2 relats portant en aquest web 1 mes, i ell no n'ha publicat cap) però el cert es que em sabria greu haver-te ofès a tu, que no era pas la meva intenció, nio molt menys. Soc una persona que puntua a l abaixa, i no m'avergonyeixo. M'agrada puntuar a la baixa perquè es una forma d'encarar-te a la superació. Si t'hi fixes, crec que no he donat a cap relat una puntuació mes alta que un 8. Soc sincer i no m'agrada regalar 10 perquè em sentiria hipòcrita fent-ho, tot i que respecto que l'altre gent ho faci, i ho faci de cor. En tot cas, trobo que aquest relat que has escrit, potser he sigut breu comentant-lo. Realment ´es interessant com a relat i inclou alguna metàfora que m'impacte, però la seva redacció no ´´es del meu gust i com que se que no ets un nen de cinc anys se que em perdonaràs per dir-te que sobre gustos no hi ha res escrit (fins que algun de nosaltres dos ho escrigui;) ) No em considero un gran escriptor, sino un aficionat a les tecles mecanografies. Desitjo que perdonis la meva ofensa i que es resolgui el conflicte creat per aquest tal Rapea444, al que l'invito a reflexionar sobre l'estupidesa que ha com es. Una abraçada molt forta i visca la literatura.

  • la malaltia de l'amor[Ofensiu]
    Daniderch | 13-01-2009 | Valoració: 5

    malauradament no es contagia...

  • Sols...[Ofensiu]
    brins | 27-12-2008 | Valoració: 10

    i envoltats de gent... quina sensació tan freda. Són moments en què ni els nostres pensaments ens poden fer companyia.

    Una abraçada amb molt d´afecte.

  • És una reflexió molt....[Ofensiu]
    Ullsblaus1 | 14-12-2008 | Valoració: 10

    reflexionada, logicament. El que vull dir es que és bona i certa. Et felicito i et seguiré llegint.

    Salut, records i....BON NADAL!

    ullsblaus1

  • M'agrada la soledat.[Ofensiu]
    onatge | 09-12-2008 | Valoració: 10

    Estic d'acord amb el què dius: "naixem sols i morim sols", això hi ha molta gent que no ho entenen.

    M'agrada la soledat perquè em permet la reflexió, i perquè sé que no és una solitud imposada. Però també molta gent té por de la soledat, té por del silenci, i només d'aquesta manera t'arribes a conèixer.

    Ara podríem dir que hi ha moltes classes o maneres de soledat i de sentir-la. Potser n'hi ha una per a cada persona. Tal vegada també hi has de ser sensible. I intentar defugir la soledat que és una condemna...

    Salut.
    onatge

  • Un relat colpidor.[Ofensiu]
    Núria Niubó | 06-12-2008 | Valoració: 10



    He sentit dolor dins meu llegint-lo.
    La soledat de l'ésser humà és cruel , però deixa'm dir-te que si no hi haguessin moments de foscor, no podríem gaudir de la llum . Aquesta llum és com tu ben bé dius l' AMOR .
    Aquest AMOR és el motor de la vida , està envoltant el nostre món , obrim la finestra i deixem que entre dins nostre, per omplir-nos , per poder-nos donar als altres.

    desitjo de tot cor que siguis feliç !

  • bona reflexió[Ofensiu]
    beginn | 06-12-2008

    la solitut no és bona companya, sobretot si no l'has triat ... però vivim en una societat que cada vegada més ens aïlla els uns dels altres, curiosament quan més mitjans de comunicació tenim al nostre abast.

    Salut,
    beginn

  • Segons la ...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 06-12-2008 | Valoració: 10

    ...psicoanàlisi lacaniana l'única comunicació o la comunicació més plena és l'amor, la paraula també comunica però no arriba a la veritable comunicació que és l'amor, el que passa és que no podem estar contínuament estimant, sinó que estimem de tant en tant, i mentre estem lluitant per a aconseguir el menjar, o els diners o l'aigua o la dona, és quan estimem que la vida se'ns obre com quelcom meravellós perquè en el fons és el motiu de viure de moltes persones, però la guerra... la guerra és el contrari de la comunicació i som éssers de contrastos. Jo voldria ser optimista però veig la fi de la història si no molt prop sí bastant prop.
    Una forta abraçada de Vicent.

Valoració mitja: 9.44

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de AVERROIS

AVERROIS

405 Relats

931 Comentaris

357523 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Vaig néixer a Manresa un fred Gener de fa uns quants anys i com va escriure el poeta:

Tots els records plegats
són una gota d'aigua
dins una mar immensa.
I el violí que no se sent
deu plorar alguna mort
que jo no sé.

Què la vida us sigui lleu!