Entre Gran i Petit

Els grans de sorra omplen el desert i en cada un d’ells, un Univers llueix ple de vida.
Des de cada un dels Universos, dels grans de sorra del desert, moltes ments observen el firmament i es pregunten d’on han vingut. I els seus pensaments omplen d’energia “La Gran Mare” que amorosa els protegeix sense dir cap mot.
Quan va començar? Demanen als seus Déus. Qui ens ha creat? Demanen altres. Però el silenci segueix omplint de temors als sers mortals i la seva ànima es torna cada cop més fosca i entristida.
Durant mils d’anys ningú els ha contestat a les preguntes que es fan. Molts s’han inventar històries més o menys agosarades o raonables, però cap és en realitat la verdadera, tan sols omplen els temors que uns sers amb un futur caduc volen escoltar.
I és de cop quan la llum arriba. Una llum intensa que enlluerna a tothom. Els envolta, els envaeix i els seus cossos formen part d’un tot immutable, immortal, a on les ments s’uneixen i creen el company de “La Gran Mare”. Per fi s’ha tancat el cercle i la seva unió fa néixer un altre Univers a on els pensaments volen lliures en mig de la immensitat.
I jo, individualment solitari, miro els grans de sorra del desert i observo espurnes de llum que em fan l’ullet. Quan Universos com el que he somiat hi existiran. I qui sap si algú mira el gra de sorra del nostre Univers esperant saber la veritat.