Cercador
L'herba es belluga suaument
Un relat de: AVERROISEls arbres del seu voltant l’acompanyen i les seves fulles es mouen a contravent per fer notes suaus que refilen en l’espai. Les branques no volen ser menys i tremolen per intentar acoblar-se a la gran orquestra que xiuxiueja dins dels meus sentits fent-me enlairar de pau i tranquil·litat.
De sobte quan ja penso que no pot ser millor, apareix la remor llunyà del rierol i tot s’amplifica tan, que em veig envoltat d’una melodia universal que em transporta als principis dels temps quan la vida era elemental, sense tantes pretensions.
Però això s’ha perdut i la terra plora desconsolada, ningú l’escolta. Som sords plens de sorolls dins d’unes orelles maltractades i atrofiades.
Algú hauria de dir prou, però qui? Pot ser ja ho fes en Groucho Marx quan va dir la famosa frase, “Parin el món que vull baixar”
Comentaris
-
No et preocupis...[Ofensiu]Montseblanc | 03-10-2016
...no caldrà demanar que parin el món per baixar, em sembla que ja estem a prop de fer un pet com una gla, i ni tan sols haurem de deixar de mirar la pantalleta del mòbil ;).
Gràcies! -
molt bo[Ofensiu]montserrat vilaró berenguer | 26-04-2015 | Valoració: 10
Precios relat
GracGracies per comentar
Ens llegim
Montse -
Parin el món que vull baixar[Ofensiu]Jana Cooper | 17-04-2015 | Valoració: 10
Precioses paraules amb molt de contingut.
M’agrada molt quan escrius “quan la vida era elemental sense tantes pretensions” em fa pensar en com ens compliquem les coses i que podria ser molt diferent. I també “som sords plens de sorolls” aquests sorolls interns que no ens deixen connectar amb el que realment val la pena.
Gràcies pel teu comentari del meu relat. Últimament hi dono voltes i em pregunto sovint com és que els humans aguantem en determinades situacions(demències, alzheimer...) tant de temps. Tant a nivell professional (treballo en geriatria) com personal (la meva mare amb demència) veig situacions que fan difícil entendre el perquè de tot plegat.
Una abraçada!
l´Autor

405 Relats
933 Comentaris
360253 Lectures
Valoració de l'autor: 9.77
Biografia:
Vaig néixer a Manresa un fred Gener de fa uns quants anys i com va escriure el poeta:Tots els records plegats
són una gota d'aigua
dins una mar immensa.
I el violí que no se sent
deu plorar alguna mort
que jo no sé.
Què la vida us sigui lleu!
Últims relats de l'autor
- Cada dia una nova vida.
- L'herba es belluga suaument
- Sóc vell!
- Escolto passar els segons
- Tres quarts del camí
- Entre Gran i Petit
- Rebeldia adolescent
- L’origen del bé i del mal
- Quan la bandera oneja al vent II
- Bac de Roda
- Llum i Foscor
- El despertar del infant
- El despertar de l'assassí
- RETORN
- Himne patriòtic