Cercador
Reflexió
Un relat de: Carlos- Compartir:
Fa temps que no m'agrada
l'herba que trepitjo,
cosa que, de vegades, m'obliga
a elevar-me i passejar entre els núvols.
Allí dalt,
perduts entre paradisos de cotó,
he trobat algun dels meus somnis
i he pogut jugar amb ells.
Quant, cansat de l'esforç,
baixo,
de nou torno a trepitjar la mateixa herba,
però ja no soc aquell que era.
Ara camino ferm,
segur dels meus passos.
Passos guiats per la certesa
de que soc més feliç....
quan més somio.
Comentaris
-
caminem ferm[Ofensiu]silvia_peratallada | 03-04-2005
i que el camí no s'aturi i les pedres no ens desviïn!!!
Aquesta Intro d'Ismael Serrano m'ha cridat l'atenció... tot un mestre de les paraules..
felicitats!
salut i revolta!
Sílvia -
ai...[Ofensiu]Ullets | 03-03-2005 | Valoració: 10
aquests somnis que van amunt i avall... sóc somiadora de mena, i se perfectament que en contra de somiar no si pot fer res, però també t'haig de dir, que cal de tant en tant fer l'esforç de tocar de peus a terra i intentar abraçar la realitat, per no oblidar que som en aquest món real...
Continua escrivint... !
Un peto i cuida't!
l´Autor
34 Relats
47 Comentaris
33764 Lectures
Valoració de l'autor: 9.46