Cercador
Tarda de primavera
Un relat de: Carlos- Compartir:
De tarda, el sol il·lumina l'estància. Tot està silenciós, tranquil. Entrant, a mà dreta, una taula. Caòticament situats a sobre es poden veure llibres, fulls en blanc, fulls pintats, bolígrafs i un faristol que, amb resignació, aguanta partitures per acabar, fotografies trencades i una botella de Knockando buida. Dues cadires de fusta davant. A l'altra banda de l'habitació, un vell piano espera amb paciència ser tocat. Una guitarra li fa companyia. Es queixen junts de la vida, dels anys al servei d'aquell boig habitant. De sobte, un ocell es posa sobre la barana del balcó. L'habitant corre. Obre la porta. Surt al balcó...i l'ocell marxa.
-No marxis!...sols volia parlar amb algú...
Comentaris
-
Una bella imatge[Ofensiu]brideshead | 15-06-2005
M'ha semblat estar mirant una fotografia antiga, amb mobles vells, desendreçats, i he pogut sentir l'olor d'una música inacabada.... i al final:
"-No marxis!...sols volia parlar amb algú..."
un sentiment de soledat infinita...
Un relat breu però encisador. Crec que li hauries pogut treure "més suc", fins i tot, allargar-lo una mica més.
Felicitats, un text serè, pausat, trist. Molt ben aconseguit.
PD. I mira per on: comentari "40"... (m'agraden els números rodons)
-
tarda de primavera[Ofensiu]donablanca | 15-06-2005 | Valoració: 10
el relat m'ha transmés la sensació de tarda.
per l'ocell he deduït que era de primavera.
pel desordre m'he imaginat una cabana de fusta, en mig de la muntaña.
i l'habitant un vitalista en cautiveri.
l´Autor
34 Relats
47 Comentaris
33757 Lectures
Valoració de l'autor: 9.46