M'ha ferit un raig de lluna

Un relat de: Carlos

Opacs cristalls de la nit.
M'ha ferit un raig de lluna.
Unicorn alat,
mar en calma tensa,
tormenta de desig perdut,
vent que trenca finestra.

A l'hora de la foscor,
quan dormen els camins,
m'ha entrat, dama blanca
de la negra nit.

M'ha entrat i s'ha emportat
la tranquil·litat que m'ofegava,
la memòria densa del passat,
tot allò que, abans, estimava.

Lluna, senyora estimada,
no em facis seguir-te
per jardins de florides felicitats
per desprès aigualir-me.

Deixa'm tocar-te,
cantar l'amor que neix
del teu platejat ventre.

Deixa'm escoltar
la melodia de les paraules
que m'afalaguen.

Deixa'm enlluernar-me
amb la llum que reflexes,
deixa'm, deixa'm.....

...deixa'm ferit, raig de lluna,
unicorn alat,
mar en calma tensa,
tormenta de desig perdut,
vent que trenca finestra.

Comentaris

  • tendre i nostàlgic...[Ofensiu]
    ROSASP | 17-04-2005 | Valoració: 10

    Perquè serà que la nit ens inspira tantes coses, sobretot la lluna que té una màgia especial.
    Amb un raig dels seus, resorgeixen els records, les sensacions emmagatzemades, instants que el cor no pot esborrar...
    M'ha sonat suau i tendre, melangiós i nostàlgic.
    La lluna està plena de màgia i d'encís, ens crida com el cant d'una sirena, ens fa somiar...

    Una abraçada i fins aviat!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: