El mar m'ofega

A l'hora del somni
el mar m'ofega.

Mentre el vent s'ompli
d'imatges en color
o en blanc i negre
-depèn del dia-,
el mar continua
amb el seu colpeig constant
-com si volgués guanyar terreny-
a la pell que em rodeja.
Tots els éssers vius que l'habiten
fan força a l'hora
i creen l'ona que cavalca la sal,
silenciosa. Es va fent gran,
quan arriba, trenca amb força.
L'aigua es cola entre les escletxes
d'un cos que renega.

L'aigua salada és odi, venjança, misèria.

Cada vegada hi ha més mar...

...més mar...

...i menys terra...