El mar de nit...i tu

Un relat de: Carlos

Què serà de l'arena de la platja
si els teus peus no l'acaronen
cada matinada?

Jo t'ho diré:
arena seca, morta, desencantada.

Què serà de l'ona que arriba cansada
si no estan les teves cames
per trencar-la?

Jo t'ho diré:
ona òrfena, egua desbocada.

Què serà del camí de lluna plena
si no el segueixes
amb la teva mirada?

Jo t'ho diré:
senda tallada.

Què serà de les meves ganes
de mar de nit
si tu no les perfumes de sal?

Jo t'ho diré:
tristesa, melangia, obscuritat.

Què serà del mar immens,
què serà del viu mar
que cada nit para al nostre pas?

Jo t'ho diré:
desert d'amor inanimat.

Comentaris

  • preciós...[Ofensiu]
    ROSASP | 06-04-2005 | Valoració: 10

    Has utilitzat les imatges del mar per expressar la necessitat de l'amor. Tot canvia de colors i de màgia si ho pots veure amb els ulls enamorats i en companyia de la persona que estimes.
    M'agrada molt l'estructura que li dóna força i musicalitat...
    Una abraçada!

  • Caram![Ofensiu]
    OhCapità | 06-04-2005 | Valoració: 10

    Estic sorprès de manera molt grata. Mmm, has transformat una situació en art. Què serà de mi? Si ni tan sols puc oferir salpar a conèixer aquest mar?
    Obtingueu l'admiració més profunda d'un pobre mariner, ...

    Us seguiré de ben aprop, ...