Pianoman

Un relat de: Carlos

- Que faig aquí? Per què estic lligat? Per què em fa mal el braç? Qui son aquestos senyors que, vestits de blanc, em miren i em fan preguntes? Quin idioma parlen? Què volen? Que van a fer-me? no recorde res. Ah, si! Un vaixell, un piano, partitures plenes de vida, una dona dient-me "adéu, oblida'm", una mirada freda "no em dius res?", un moviment de cap, aigua, una platja, pluja, un cotxe, dos homes de blanc, un pesic al braç i...aquesta habitació blanca, silenciosament decorada. Per què no em deixen marxar? No sé parlar, no vull parlar. Si tingués un piano... sí, això es, el meu piano...no suporto el silenci! El silenci es la mort, l'adéu de la matèria. Estic mort? Sí...no, encara ressona música dintre el meu cap. Estic viu. Si tingues un piano...

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer