conflicte sonor

I
Vuic que les paraules
sortisquen caminant de la boca,
rodejades de cotó blanc
fent-les redones com una bola

i vuic que així sigui
per que, per dures que siguen,
per ferro o pedra creades,
mal no puguin fer.

Car no és la meva intenció
ferir a ningú
en idea sonora.

Di-me tú la teva i l'acceptaré,
Mirant-la d'una i mil maneres.

II

No sóc com tú,
ni com tú pensar espero.
Però dóna'm la mà, amic,
que la meva aquí et deixo.

Que dir i fer son sovint
soldats en llarga guerra
lluitant en contraries parts
els dos per la mateixa terra.