conflicte sonor

Un relat de: Carlos

I
Vuic que les paraules
sortisquen caminant de la boca,
rodejades de cotó blanc
fent-les redones com una bola

i vuic que així sigui
per que, per dures que siguen,
per ferro o pedra creades,
mal no puguin fer.

Car no és la meva intenció
ferir a ningú
en idea sonora.

Di-me tú la teva i l'acceptaré,
Mirant-la d'una i mil maneres.

II

No sóc com tú,
ni com tú pensar espero.
Però dóna'm la mà, amic,
que la meva aquí et deixo.

Que dir i fer son sovint
soldats en llarga guerra
lluitant en contraries parts
els dos per la mateixa terra.

Comentaris

  • molt bona[Ofensiu]
    aleix | 04-04-2008 | Valoració: 10

    M'ha agradat molt, tan la primera part com la segona. La primera part és com un cop de puny al nas, però ben suau. La segona és una encaixada de mans feta en poesia. Aquesta és la impressió que m'ha donat el que has escrit, i no és gaire sovint que una poesia m'entri tan directe, i això m'agrada.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: