reflexió d'un 11 de setembre

Un relat de: Basileia

Sento el vent a la cara,
i la meva terra als meus peus.
Sento que s'han acabat les llàgrimes, i per fi
el meu cor ha agafat d'atribut "ser valent".

Miro la meva terra fins on l'horitzó la talla,
però estic segura que continua més enllà.
Avui noto que les meves arrels s'aferren al sòl
i nuen lligams amb la resta de catalans.

Per fi sento que l'esperança ha vençut la por,
i noto com cada paraula guanya i recorda
unes cadenes abans segades
i aquella sang ja vessada.

No tinc por de dir que estimo la meva llengua,
no m'amago de dir el que vull pel meu poble.
Però em cauen les llàgrimes cada vegada
que algu la nega i el rebutja.

Comentaris

  • I mira que quasi mai comento poesia...[Ofensiu]
    Laiesken | 23-11-2006 | Valoració: 8

    Però aquesta es mereix menció apart. Em tranquilitza comprovar una vegada més que hi ha jovent catalanista. És molt gratificant. Pels indepes dispersos per instituts i escoles sempre envoltats del castellanisme imperant (com jo) a l'esfera barcelonina és una gran dosi d'esperances i de lluita. Aquí vindria molt bé alguna frase del discurs de William Wallace a Braveheart de l'estil: ens podran treure la vida però mai la llibertat! (llàstima que el mel gibson no sigui massa progre ;) xD)

  • Genial[Ofensiu]
    Azalea | 26-10-2006

    Tot està per fer, i tot és possible. Mentre hi hagi gent com nosaltres capaç de sentir tot això un onze de setembre i cada dia de l'any, la nostra lluita continuarà tinguent sentit. M'ha agradat molt ;)

  • * d'atribut "ser valent" *[Ofensiu]
    kispar fidu | 17-09-2006

    i lluitar per la teva Terra que tant t'estimes.
    Defensar la llengua amb la qual parla el teu cor.

    i sentir-te catalana, amb orgull i atribut de ser valent!

    va sre un dia interessanat entre tantes cares conegudes mitjançant les lletres!

    que vagi molt bé!
    ens veiem per aquí!
    Gemm@

  • va ser un dia molt [Ofensiu]
    Perestroika | 17-09-2006

    especial, aquest onze.

    M'agrada el poema, jo també estimo cada raconet de la meva terra, i en certa manera cada raconet d'aquells que també l'estimen.

    "Per fi sento que l'esperança ha vençut la por"

    És bonic de llegir, aquest vers. :)

    Estima sempre amb tota la força que portis a dins,sense por, tot i que a voltes tremolis.

    Més petonassos per tu! Els meus rinxolets t'enyoren..

  • Melcior | 14-09-2006

    que tots hauriem de deixar de lamentarnos,ser
    positius,viure amb català, sense donar explicacions a ningú, i estar orgullosos de viure
    amb un poble creatiu, i fabricant de les millors
    idees que es fan i es desfan al món.
    Endavant.

  • Magnific[Ofensiu]
    Naiade | 14-09-2006 | Valoració: 10

    Felicitats per una poesa tan bonica.
    Amb quedo amb
    Per fi sento que l'esperança a vençut la por,
    i noto com cada paraula guanya i recorda unes cadenes abans segades.
    No t'havia llegit mai, pero ara penso fer-ho tant com pugui.
    Una abraçada

Valoració mitja: 9.33

l´Autor

Foto de perfil de Basileia

Basileia

38 Relats

173 Comentaris

50518 Lectures

Valoració de l'autor: 9.66

Biografia:
... descobrint la vida pas a pas sense deixar-me cap detall..


m'agrada volar amb tu, m'agrada llegir històries que podrien ser reals, a voltes ho son...m'agrada ballar al meu ritme, i sentir les teves cançons...m'agrada riure amb tu, i de mi...m'agrada...m'agrada escriure, paraules tant íntimes per no ser llegides, m'agraden els somriures i els noms extranys, l'equilibri dels colors posats sense lògica...m'agrada que em toquis, i ser aquí...

..viu cada moment com si fos l'ultim...


R en Cadena


En Mandalf em va encadenar i jo he enganxat a aquarela, helena, instants i follet groc.