Reflex

Aquest poema ha estat publicat a la Revista Moments del mes de juny.

FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!

L'art de trobar les paraules guardades, la memòria on guardar-les, l'enteniment per comprendre el seu sentit,...
No són ni més ni mensy paraules que els altres, però així posades en filera fan goig, la veritat, encara que no entengui plenament la seva raó de ser, les idees profundes que expliquen,...
Si que em sorpren la teva capacitat de fer servir els mots sense haver , aparentment estudiat per "lletraferida".

...millor el poema que l'escultura.
Salut i rebolica!

Molt bon poema (en la línia dels teus) sobre la imatge de l'escultura del Juli González, que tu mateixa ens proposares.
Has triat la veu de la dona que s'està mirant a l'espill per composar els teus versos, el que li dóna una gran força al poema.
Trobe que tens una gran capacitat visual, que es trasmet als Reptes poètics en els que hi participes.
Una abraçada!

FRANCESC

M'agraden els teus relats sempre plens de suggeriments que s'entreveuen, com si sortissin mig amagats de dins del pètal d'una flor. Sempre amb un vocabulari tan culte.
Segueix així.

Una abraçada

Ah, Xantalam; Un altre poema ple d'imatges suggerents! I, en aquest cas, la imatge no és una figura retòrica, sinó que és el "quid" de la qüestió (la del mirall)
He de confessar que en veure la fotografia de l'escultura "Dona davant del mirall" m'he quedat perplex, la qual cosa palesa la meva ignorància en aquesta matèria (com en moltes altres) però m'esforço en buscar-hi el sentit...m'hi esforço...
Com que en els nostres comentaris ens "traiem els drapets al sol" ja, ja,ja... et diré que em sembla que hauria de ser "em demana descarat" masculí, ja que parles de "el meu reflex" no?. Ah, i "sóc" porta accent.
Però com sempre hi he trobat una frase d'aquelles que paguen la pena "Li explico debades, a mi, qui sóc jo!" genial.
Una abraçada Xan!