Flor d'ametller (en record)

Un relat de: pontserrat


Amb les primeres escalfors, després d'haver resistit el fred hivern que havia intentat anihilar-te, ràpidament brotaves, desafiant, per demostrar que encara seguies viu.
Promtament la teva flor esclatava blanca, fulgurant, delicada, escampant el seu perfum anticipant la primavera.
Més d'una gelada inesperada ja fora de temps havia intentat delmar la teva floració però tu seguies ferm ignorant les amenaces que volien impedir que culminessis la teva obra:donar el fruit..
Aquell hivern no havia estat especialment fredorenc i malgrat això ja no pogueres continuar el ritual de cada any. Només restà un esquelet eixorc.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: