El premi

S'havia comprat expressament l'esmòquing per anar a recollir el premi. L'ocasió s'ho valia.Llàstima que la seva dona s'hagués hagut de quedar amb el petit a casa.
Un cop dalt l'escenari i després de recollir el guardó (que coi és això?-pensà) va engegar el discurs que duia preparat a l'infern de la jaqueta (havia estat repassant diverses recollides de premis per no espifiar-la). I per acabar el agraïments:
-Als meus pares per tots els sacrificis que van haver de fer per pagar-me els estudis. Als meus amics que amb els seus consells han fet que l'obra hagi estat possible. A la meva dona Laura i la seva infinita paciència durant aquests darrers mesos. I molt especialment al meus fills Clara i Andreu, dues meravelloses raons per continuar.
L'organització de l'acte tenien preparat un petit refrigeri per acabar d'arrodonir la vetllada però ell es disculpà i marxà apressadament per poder fer una celebració familiar.
Estava tant emocionat! Només creuar la porta trobà la casa plena d'amics i familiars que l'esperaven per felicitar-lo. S'acostà a la seva dona per abraçar-la i ella li digué a cau d'orella:
-¿Des de quan tens una filla que es diu Clara?