La culpa

Un relat de: pontserrat


T'espero impacient, et vull abraçar. Tu no vens. T'has enfadat per allò de l'altre dia? No et volia ofendre. Sí, ja sé que vaig fer-li un petó a la Júlia d'amagat. Encara no sé que em va agafar; és una bona amiga de fa molts anys i suposo que va ser una manera de mostrar-li el meu afecte. Ja sé que no ha estat la manera més encertada i que ara ens mires amb uns altres ulls a ella i a mi. Només ha estat un impuls... Com puc demanar-te perdó. És que no n'encerto ni una!
Ara que, a veure, tampoc ni ha per tant : no me n'he anat al llit amb ella, no siguem exagerats. És que sempre n'has de fer un gra massa. No t'he estat mai infidel (físicament parlant) i sempre t'he respectat. I ara a veure si per aquesta bestiesa en acabarem barallant.

-Hola Miquel, fa gaire que m'esperes?
-Ja saps que no suporto que facis tard. Segur que t'has encantat xerrant amb algun "amiguet" teu.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: