Red is the rose

Red is the rose. És el nom d'una cançó, diria que és anglesa. M'agrada perqupe només el títol ja és preciós. Avui hi he pensat quan dormies, amb un somriure feble, i sobre la teva pell blanca hi reposaven els teus llavis vermells. Somriure feble perquè no pensaves en res, en tot el que et perdries per culpa d'un mal dia. Tots els trossets de ciutat que no podries enamorar, totes les delícies que deixaries per un altre dia. Tots els somriures que haurien d'esperar i els sospirs que t'estalviaries. Però tenies els llavis vermells perquè encara estaven carregats de ràbia i d'amor. Després t'has despertat i has menjat galetes. No eren tan dolces com tu, i t'han fet mal. Arronsaves les celles, queixant-te, però els llavis seguien vermells, carregats de ràbia i d'amor.