Les mans dins les butxaques

Jo també he estat sol moltes vegades. Ja sé que no em creuràs, però jo també he estat així. No em miris així, que em poses trist, i em treuràs les ganes de fer-te sentir millor.

Saps què feia, jo? Sortia al carrer a passar una miqueta de fred, a entendre que em preocupava més enfonsar les mans a les butxaques que tenir les coses clares al cap. Quan estàs sol només penses en tu i en la gent que no tens a prop; és clar que portes aquesta cara. Si saps que ploraràs, no et pintis els ulls. A veure, no et moguis que et trec aquests riuets negres.

Així millor; ja tens una mica de cara. Ara somriu, si us plau. Què vols? Vols que et faci el sopar? Et puc fer una macedònia o un platet calent, si vols. No miris a terra, va. Amb què t'enfrontaràs si no li dónes la cara? Au, que et faig al sopar. I tu, mentrestant, surt una estona al carrer, que arronsis una mica les espatlles i enfonsis les mans dins les butxaques.