Records magmàtics

hola

com pots veure torno a ser jo.
He inserit dos comentaris molt semblants...
Em pensava que el primer no s'havia inserit correctament... ;-)
Sóc una mica desastre amb la informàtica.

Hola ullsblaus,

fa una estona he llegit per primera vegada un poema teu i ara no puc parar!
Admiro que a la teva edat siguis capaç d'escriure d'aquesta manera.
No deixis d'escriure mai.

hola ullsblaus,

fa una estona he llegit per primera vegada un poema teu i ara no puc parar!
Admiro que a la teva edat siguis capaç d'escriure coses així.
No deixis d'escriure mai.

Aquest relat l'he tingut que llegir vàries vegades...el veig un xic dur per a tu, o millor dit, per ser que l'has escrit tu...és força original i més treballat que daltres.
Dana

Un poema profund i molt ben pensat!
Ets molt madur per la teva edat.
No deixis de treballar i de perfeccionar, crec que tens un dó i per tant un privilegi que tens que aprofitar.
Endevant!!!

Escopir records i transformar-los en roca. M'agrada! Enhorabona Ullsblaus :)


llacuna

Carai, és molt maco! De veritat m'ha agradat molt, sincerament no sé què dir, però és que és un relat realment preciós.

T'ho he dit molts cops, però m'agrada com escrius. Un petó.

Bon estiu

UN POEMA EMOCIONANT !!!

D'entrada felicitar-te per el títol, després per la sorprenent evolució que has fet ...

M'agrada molt aquest poema, deixa el sentiment a tocar i el pots veure, el pots sentir i pots entrar-hi en 3 dimensions ( o 4 (amb el temps) o en 5 (els sentiments) )

Moltes felicitats
ambre

Bravo! Bravo! Com al Liceu, quan un/una cantan ha ensimismat al públic, també cridan Bravo!.
Millores molt depressa i aixó té molt mèrit.
La humilitat, en un escriptor de veritat, és una gran virtut, i escolta amb més interés les crítiques constructives que no pas els afalacs a voltes interessats. Segueix així, que per a mí, és el bon camí. (Ves por on m'ha sortit un tercet amb rima.)

Una forta encaixada de JOANPG:

Molt ben escrit i descriptiu. Jo, tot seguit, he connectat amb el fons que em suggereix. Per mi, els records són fon d'informació.... i no remeno.... em puc cremar.

m'ha encantat!

M'alegra molt veure com vas millorant dia a dia, i amés seguint els consells dels amics relataires.

Aquest relat tan metafòric que parla dels volcans i de càlids sentiments, en fa pensar en tots els secrets que duem guardats dins del nostre cor i que moltes vegades ens fa por demostrar, però com els volcans un dia, sense anunciar.-se, surten a presió perquè no poden estar més temps amagats.

Endavant Marc!
Un petonet,

MarBlava