Cercador
Records d'un temps
Un relat de: Arxiax- Compartir:
Dues llàgrimes s'uneixen per l'extrem més fi
entre els teus pòmuls i els meus llavis.
Tan de bo mai no hagués sigut ahir.
Dos petons s'esperen vora el teu portal
entre els teu esguard i els meus braços.
Tenen gust de maduixa i sidral.
La veïna que ja està cansada
però bé ha de saber què ha passat.
Es nega a haver vist una abraçada.
Jocs de dits, mans mal agafades,
vergonyoses i de mal mirar.
Guants de llana i bufandes alçades.
Érem sols dos nens volent ser grans,
cercant junts l'aventura i la vida...
Mai serem res més que dos infants.
Comentaris
-
Bon relat!![Ofensiu]mistika | 31-01-2006 | Valoració: 9
Hola Arxiax!!
Aquest és un molt bon relat!!
Xo estàs segur que la vida no s'ha dignat a res q sigui digne de ser escrit...?¿Jo crec q la vida ens dóna moltes oportunitats per treure'n el suk i poder esciure quelcom "aprofitable". (És cert q moltes vegades ens inspirem de les coses negatives per exemple un desamor,però tb podem d'un simple fet o situació.)
Et konvido a q em llegeixis i ja veuràs el q et vull dir.
Enhorabona!!
l´Autor
63 Relats
90 Comentaris
70235 Lectures
Valoració de l'autor: 9.03
Biografia:
Vaig néixer el 88. Sempre m'ha agradat escriure, no sé exactament perquè. De fet, potser mai m'ha passat res digne de ser escrit, però he estimat, he oblidat, he sentit... I amb això jo ja en tinc prou.I look up in my inwards eye
which is the bliss of solitude....
Nota: Hi ha algú que comenta relats en nom meu.... em sap greu si us ofèn